30 : Antoni Boteller (Segle XVI)

Va participar com a soldat en la conquesta de Mèxic. Natural de Tortosa, no l’hem de confondre amb l’Antoni Boteller metge i escriptor autor de l’obra ascètica L’escala del Paradís, avui perduda. El nostre Antoni Boteller el trobem documentat a la Nova Espanya, l’any 1529 i a la Nova Galícia el 1541. Es va casar amb una filla de Sancho de Frías, criat de Cortés, amb qui va tenir dues filles i un fill.  

Tanmateix, no és per les seves gestes com a soldat que Boteller ha passat a la posteritat, sinó per la seva contribució a la metal·lúrgia universal. Segons consta en un memorial de juny de 1562 dirigit al rei, Boteller demana que se’l consideri “primer artífice e inventor de sacar plata de los metales por la industria y beneficio del azogue, ansi en la Nueva Espanya como en estos vuestros reinos”.  

El mètode d’amalgamació o de benefici de pati, consistia en què, un cop molgut o triturat, el mineral s’estenia en patis enllosats per tal de barrejar-lo amb sal i mercuri (azogue); després, es rentava en grans tines per separar l’amalgama dels elements no metàl·lics i, finalment, per mitjans físics i calor, s’aillava la plata del mercuri. Aquest mètode, amb petits retocs, es va aplicar durant més de 300 anys. El mètode d’amalgamació encara trigaria més de 200 anys a introduir-se a l’Europa central.  

L’honor de ser l’artífex d’aquest avenç tecnològic li va ser disputat pel seu company Bartolomé de Medina que, finalment, ha estat considerat, per molts tactadistes –no tots- l’inventor del mètode. Boteller va passar a ser aleshores un mer col·laborador amb ínfules de Medina. Un fet que ens ha de fer reflexionar a l’hora de fer justícia a l’enginy de Boteller és que quan, l’any 1558, Francisco de Mendoza, administrador i director de les mines de Guadalcanal (província de Sevilla), va voler-hi aplicar el mètode, va cridar Boteller a la península. Per què va fer venir el deixeble quan podia fer venir el mestre? 

Armand Sanmamed