32 : Josep de Ribas (1749-1800)

El regne de Nàpols va ser incorporat a la monarquia catalana pel rei Alfons IV el Magnànim, l’any 1442. Amb la conquesta, s’hi van instal·lar catalans de tots els estaments, alguns dels quals van assolir gran notorietat (vegeu l’article sobre Benet Garret) fins al punt que Loise de Rose, en el seu elogi de la ciutat de Nàpols, arriba a dir que “tutta la citate ey piena” (de catalans). El català, amb l’italià i el llatí, va ser llengua de la cancelleria napolitana i, fins al 1480, s’hi redactaven comptes i cèdules de la tresoreria. S’hi van introduir costums catalans en festes, formes de vestir i balls.  

Des de 1494, els afers de Nàpols estaven sota la tutel·la del Consell d’Aragó fins que,. l’any 1555, juntament amb els de la resta de l’imperi català del mediterrani, en van ser segregats amb la creació del Consell d’Itàlia.  

Amb el final de la Guerra de Successió, el domini de Nàpols va ser atorgat, pel tractat de Radstadt a l’emperador Carles VI (el nostre rei Carles III). L’any 1734, en el marc del conflicte de la guerra de successió polonesa i, després de la batalla de Bitonto, el regne de Nàpols va ser conquerit pel duc de Parma, fill de Felip V i futur rei d’Espanya amb el títol de Carles III. La sobirania del Borbó sobre Nàpols va ser reconeguda internacionalment pel Segon Tractat de Viena de 1738.   

A Nàpols naixia, l’any 1749, fill de catalans procedents de Barcelona, Josep de Ribas i Boyons, conegut a Rússia com a Osip (o Iosip) Mikhàilovitx Deribes. L’any 1772, De Ribas es va allistar a l’armada russa i va iniciar una carrera fulgurant que el duria a l’almirallat i el va fer escalar posicions en l’administració russa fins a esdevenir secretari de Potemkin i, segons algunes fonts, amant de la tsarina Caterina II la Gran, que va arribar a ser padrina dels seus fills.  

Va destacar com a estrateg en les guerres russoturques de 1768-17774 i 1787-1792. La posteritat el recorda com a fundador i primer governador de la ciutat portuària d’Odessa, situada al mateix lloc on s’aixecava la fortalesa turca d’Hadgibey que Josep de Ribas va prendre amb la seva flota.  

Josep de Ribas va morir, l’any 1800, en estranyes circumstàncies relacionades amb el complot que va acabar amb l’assassinat del tsar Pau I, fill i hereu de Caterina. És enterrat al cementiri de Smolenskoie de Sant Petersburg. El principal i més famós carrer d’Odessa duu el seu nom: Deribasovkskaia. 

Armand Sanmamed