33 : Joan d'Omedes i Coscó, príncep de Malta (Segle XVI)

Malta, en paraules de Muntaner “està bé a l’illa de Sicília com fa la pedra a l’anell”, va ser incorporada a la monarquia catalana per Pere II el Gran, l’any 1282, guanyada per Roger de Llúria i Manfred Llança. L’any 1296, Jaume II va renunciar a la corona de Sicília, a favor del seu germà Frederic que també es va quedar Malta i Gozzo; tot i que, de fet, totes tres illes, regides per una branca del casal de Barcelona, van continuar en l’òrbita econòmica i comercial de la corona catalana.  

En morir Martí el Jove, l’any 1409, Sicília, Malta i Gozzo van passar al seu pare Martí l’Humà i van continuar dins la monarquia catalana fins que el rei emperador Carles I les va cedir, juntament amb la plaça de Trípoli al nord d’Àfrica, als cavallers de Rodes, els antics cavallers de l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, l’any 1530, a canvi d’un tribut anual que consistia en l’entrega d’un falcó maltès al representant del rei, el virrey de Sicília, el dia dels difunts (2 de novembre). Des d’aquell moment, l’orde és coneguda com l’Orde dels Cavallers de Malta.  

A l’època en què s’estaven a Rodes es remunta l’organització tradicional de l’orde en llengües o nacions. Les llengües eren vuit, cadascuna amb el seu propi administrador i a cadascuna d’elles - Provença, Alvèrnia, França, Italia, Aragó (que incloïa la corona catalanoaragonesa i Navarra), Castella (que incloïa Portugal), Alemanya i Anglaterra- era reservada una de les vuit dignitats supremes. El gran mestre, que era el príncep de Malta, podia ser escollit entre qualsevol de les llengües. Exercia l’autoritat suprema, tot i que sota el control del Gran Capítol i amb l’ajut de diversos consells.  

Hi va haver vuit grans mestres de l’orde originaris dels països de la llengua d’Aragó, cinc d’ells catalans, la influència dels quals va ser molt important en la història de Malta. El primer dels grans mestres catalans va ser Joan d’Omedes i Coscó, a qui de vegades trobem com a Jean d’Omedes. Gran mestre entre 1536 i 1553, durant el seu mandat d’Omedes va haver de fer front a l’amenaça turca i corsària. Les grans fortificacions que va fer construir van resultar decisives per aguantar el Gran Setge de Malta de 1565 que va suposar un fre a l’expansionisme otomà i el final del mite de la seva invencibilitat i, a la vegada, van ajudar a consolidar el poder de l’orde a l’illa.  

Els cavallers catalans de la llengua d’Aragó van utilitzar el català com a llengua oficial fins a l’inici del segle XIX. D’ells i, especialment, dels grans mestres catalans en continuarem parlant en pròxims capítols. 

Armand Sanmamed