37 : Lluís Vidal un aventurer català a Veneçuela (1745-1803)

Malgrat la derrota del moviment, alguns revolucionaris com Vicente Aguiar, García de Hevia, Luís Vidalle i altres van continuar conspirant i preparant un nou moviment. L’any 1783, Aguiar i Dionisio Contreras van comissionar Vidalle per tal que aconseguís suport i armes del govern anglès. Segons algunes fonts historiogràfiques veneçolanes, Luís Vidalle era capità d’un vaixell italià que es trobava a Curaçao. Havia servit a la marina anglesa i podia ser un enllaç perfecte amb els ministres anglesos. Sembla que Vidalle va complir l’encàrrec amb fidelitat. Malauradament, l’ambaixador espanyol a Londres, assabentat d’aquest moviments, va informar Madrid i, el 1784, Vidalle va ser capturat i dut a Cadis on va morir empresonat.  

Tanmateix, si consulteu la versió on line de l’Enciclopèdia Catalana, trobareu dues entrades corresponents a dos personatges anomenats Lluís Vidal, un de segon cognom Pallarès i, l’altre, de segon cognom, Vilalba. Tot i ser considerats dos personatges diferents, tots dos comparteixen força dades biogràfiques: tots dos van nèixer a Barcelona l’any 1745 i tots dos van morir l’any 1803, el primer –Pallarès- a Gibraltar, l’altre –Vilalba- al Peñon de Vélez de la Gomera; tots dos eren músics, tots dos, dedicats al comerç marítim al mar Carib, tots dos establerts a Londres el 1784, dedicats a tèrboles intrigues revolucionàries lligades a les lluites preindependentistes sudamericanes. Tots dos acabaren empresonats a Espanya i tots dos moriren malats i dements el mateix any. Tot plegat massa semblant per a no fer-nos sospitar que es tracta d’un únic personatge.   

Però què tenen a veure els nostres Vidal catalans amb la història d’un revolucionari veneçolà d’origen italià de nom Vidalle (recordeu que si ho pronuncieu en italià, sona Vidale). Doncs bé, si consulteu l’entrada “Lluís Vidal i Vilalba” de la versió per internet de l’Enciclopèdia Catalana hi trobareu que el nostre home, “entrà en contacte, fent-se passar per italià, amb exjesuïtes que conspiraven per la independència de Xile (d’ací que hom hagi parlat d’una conspiració de Vidalle)”. L’alter ego, Vidal Pallarès “va fingir que tenia poders, que eren falsos, per negociar un ajut econòmic i militar a la Gran Bretanya a canvi de la separació de les províncies de Maracaibo, Santa Marta i Cartagena”.  

Crec que és del tot versemblant concloure, a partir de totes aquestes informacions, que, si ajuntéssim correctament les peces d’aquest trencaclosques, en sortiria un Lluís Vidal català, nascut a Barcelona l’any 1745 i mort el 1803, home de món, músic, mariner i comerciant, amb vincles amb el món anglosaxó, disfressat d’italià i embolicat en conspiracions independentistes americanes.

Armand Sanmamed