9 : Iñigo López de Recalde o de Loiola

Iñigo López de Recalde o de Loiola, conegut com a Sant Ignasi de Loiola, fill de Beltrán Yáñez de Óñez i Loiola i Marina Sánchez de Licona i Balda, va néixer, segons la historiografia oficial, l’any 1491 a Loiola, al País Basc.

  Va tenir una joventut força agitada: dones, joc, duels, aventures militars; fins i tot va estar implicat en un assassinat, mai no provat. Va ser ferit durant les campanyes navarreses contra l’exèrcit francès el 20 de maig de 1521. Durant la convalescència, va patir una crisi espiritual que el duria a buscar refugi en la religió, en un canvi de vida radical.

  L’any 1522 se’n va a Montserrat a meditar. Després de passar-hi uns dies (entre 3 i 1, segons les fonts), decideix començar una nova vida i, per fer-ho, escull la ciutat de Manresa. Marxa de Montserrat cap a Manresa i “per no ser reconegut, no va agafar la carretera que conduia directament a Barcelona, on trobaria molts que el coneixien i el respectaven”. Segons sembla, volia estar sol o mantenir l’anonimat.

  L’any 1522, el futur sant Ignasi tenia 30 anys i no hi ha cap notícia que hagués vingut mai a Catalunya abans. Així doncs, tot just arribat a Catalunya, a Manresa, molt lluny de la seva pàtria, qui el podia reconèixer? Qui el podia conèixer i respectar, abans de convertir-se en un home sant?

  D’aquest i d’altres enigmes de la vida d’Ignasi de Loiola i del seu entorn familiar (el germà gran, Juan Pérez, per exemple, va noliejar una nau en el segon viatge de Colom, el 1493) en continuarem parlant en aquesta secció.

Per saber-ne més:

·        W.W. Meissner, Ignacio de Loyola. Psicología de un santo. Madrid, 1995.

Carles Camp