10 : Pablo Picasso se sentia català

El quadre pintat per Picasso que va donar pas al cubisme en l'art de la pintura, és fet a Barcelona quan Picasso vivia a prop del carrer d'Avinyó i per tant, el seu títol hauria de ser Les senyoretes del carrer d'Avinyó de Barcelona i no com és presenta internacionalment "Les senynoretes d'Avinyó", nom posat pels francesos per a vincular-lo a la ciutat francesa d'Avinyó i desvincular-lo de Barcelona tot descatalanitzant-lo.

  En el llibre "Pujols per Dalí" de Salvador Dalí editat per Editorial Ariel en col·laboració amb la Fundació Picasso- Raventós de Barcelona, a la pàgina 13 es pot llegir:

  Picasso i Dalí es conegueren i s'apreciaren. No fa pas gaire temps (Juliol de 1973), Dalí participava a la premsa regional que fou precisament Picasso qui féu possible el seu primer viatge a Amèrica.

  En certa manera Picasso fou el pare de Dalí, i no sempre els pares i els fills pensen igual.

  El present volum inclou un article de Francesc Pujols sobre pablo Picasso. No vull ni resumir-lo ací ni comentar-lo; tan sols vull remarcar un fet, important per a nosaltres els catalans. Tot i tenint en compte el lloc de la seva naixença, Pujiols considera Picasso com a català.

  Diu que no solament no pintà com com els pintors de la resta d'Espanya, sinó que mai no va deixar de formar part del nostre moviments artístic; que fou influït per pintors catalans que el precediren (Casas, Nonell,...), i al mateix sempre influí els pintors de la nostra terra.

  Aquest pensament coincideix amb les paraules sentides per mi mateix i de la boca de Picasso: "Jo sóc català".

  Pujols acaba el seu article amb les paraules "Picasso i Catalunya, viuran i moriran junts".

  Els promotors dels actes que s'estan preparant sota el lema de Any 2006 Any Picasso, crec que haurien de tenir present aquestes qüestions.

Jordi Salat