17 : L'eliminació del Port de Pals (I)

  El port de Pals ja està documentat al segle IX i, en una tesi doctoral inèdita, són molt nombroses les cites i referències d’aquest port durant l’edat mitjana.

  S’ha de reconèixer, però, que costa de creure que a Pals hi hagués un port veient l’actual orografia de la zona: una platja que va en línia recta des de la població de l’Estartit fins al cap de Begur. Tot i que no seria un cas aïllat. Tenim l’exemple de la ciutat d’Efés, a Turquia, un gran port de l’època romana que ara és a uns setze kilòmetres de l’actual línia de mar.

 I aquest és el cas. Us adjuntem una mapa de la zona fet el 1705 que ens ha proporcionat l’amic Josep Segarra. Aquest mapa fou fet per encàrrec de Lluís XIV de França a Nicolas de Fer, entre d’altres mapes, amb finalitats militars, on s’hi destaquen ports, passos, camins, fortaleses, etc.

  A l’esmentat mapa, s’hi aprecia ben clarament un gran port natural davant de la vila de Pals. Com ha desaparegut un port tan considerable en tan poc temps ? Doncs perquè al segle XVIII el Consejo del Reino, amb l’excusa d’evitar inundacions, va fer desviar el curs del riu Ter tan al sud com es va poder. I això es va fer contra l’opinió de tots els alcaldes de la zona, que argumentaven que el problema de les inundacions no s’arreglaria si no empitjoraria. No se’ls va fer gens de cas.

  El que sí que es va aconseguir amb aquest desviament és enviar els al·luvions del riu Ter cap al port de Pals, i així esborrar-lo del mapa, com si no hagués existit mai, tot i aconseguint, en poc temps, canviar el paisatge de la zona i donar-li l'aspecte actual.

  Tot això queda il·lustrat en el mapa d’en Nicolas de Fer, on es veu el riu Ter que circula molt al nord, arrapat a les muntanyes i que desemboca molt a prop de la població de l’Estartit. En el mapa actual s’observa com el riu discorre molt més cap al sud, i va a parar gairebé allà on hi havia el Port de Pals.

  Si la desviació del riu Ter no es va fer per carregar-se el port de Pals, almenys ho sembla molt.

  Es pot contrastar l’autenticitat i exactitud del mapa d’en Nicolas de Fer amb els mapes geològics actuals que ens han aportat els amics Cristina Ortuño i Jordi Mas.

  En ells s’observa com la zona on aquest cartògraf dibuixa el port de Pals, apareix amb la classificació de Q3A, o sia: sorra, platges i dunes. I la zona que ocupava el port estrictament com a Qm, és a dir: maresmes, llims, sorres, matèria orgànica i sal. I ambdues formades en èpoques relativament recents.

  Queda així perfectament contrastat que l’apreciació de Nicolas de Fer va ser correcta i objectiva i que el que ara és terra , va ser, no fa gaire, mar.

  I, per acabar, cal remarcar que, segons consta en el mapa del Baix Empordà de l’Institut Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya, hi ha una petita llacuna al costat mateix de la línia de la costa. I la franja de platja que separa l’esmentada llacuna del mar s’anomena El Grau, nom normal en català medieval per anomenar un port.

Carles Camp