GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
28 : Antoni Fabre d’Olivet (1768-1825), la llengua hebrea i el Gènesi

28 : Antoni Fabre d’Olivet (1768-1825), la llengua hebrea i el Gènesi


Antoni Fabre d’Olivet (1768-1825) va ser un erudit provençal que va arribar a dominar moltes llengües antigues, a banda del seu estimat occità: xinès, sànscrit, àrab i hebreu. El seu objectiu fonamental era trobar el secret de les sagrades escriptures i, per extensió, de la llengua hebrea.

  En traduir el Gènesi, va usar sistemàticament el terme IHÔAH per designar l’innominable tetragrama. Segons els rudiments filològics que manejava, calia llegir YHWH com I-H-O-A. Segons Fabre, l’origen de la llengua hebrea està format per conceptes literals i simbòlics, i això hauria desvirtuat moltes de les propostes de transcripció. Mitjançant el mètode cabalístic anomenat Guematria, que associa cada lletra a un valor numèric, Fabre suma les quatre lletres del tetragrama i arriba a la xifra 72; això el condueix als salms 19, 20 i 21 de l’Èxode, on s’exposa la cosmogonia de Moisès amb els 72 noms divins. Fabre d’Olivet va arribar a la conclusió que el Gènesi era un tractat científic de les forces del món.

Nota:

  És curiós que la fonètica del tetragrmma cabalístic IHWH sigui "IHOA", com "Joan".

  Aquest nom es portat per personatges significatius com l'evangelista Sant Joan el apòstol que va escrirue el llibre de l'Apocalipsi o Revelació. Un llibre cabalistic considerat de lectura obligatòria pels cristians albigesos.

Jordi Salat

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici