GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
34 : Les cartes catalanes (II)

34 : Les cartes catalanes (II)


Al número 32 de la secció “Sabies que…?”, llegeixo un comentari sobre el fet que a la Catalunya Nord anomenen “cartes catalanes” a la baralla que aquí coneixem habitualment com a “baralla espanyola”, i l’autor es pregunta si es podria tractar d’una altra apropiació, com tantes altres, per part dels espanyols.

  Encuriosit, començo a investigar. De seguida em topo, efectivament, amb alguns exemplars antics a la venda en botigues per internet d’unes anomenades “cartes catalanes” que són exactament idèntiques a l’anomenada “baralla espanyola”. De seguida també, recordo que la primera vegada que vaig llegir sobre el tarot, em va sobtar assabentar-me que les 22 cartes més conegudes del tarot eren només els anomenats “arcans majors”. En canvi, els anomenats “arcans menors” eren justament les cartes que van de l’as fins al rei, 14 en total, de 4 pals diferents, justament els mateixos pals que les cartes de les “cartes espanyoles” o potser ja n’haurem de dir “catalanes”. Per tant, aquestes cartes tenen clarament l’origen en el tarot, o a tot estirar, el tarot i aquestes cartes tenen el mateix origen comú. Això sí, se n’ha eliminat la reina, ja que per a cada pal, els arcans menors del tarot són: as, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, patge, cavaller, reina i rei (de monedes, copes, espases i bastons). En canvi, la reina no forma part de la baralla que coneixem actualment per al joc, però tota la resta és idèntic, a excepció de l’eliminació del vuit, el nou i el deu, en la baralla més habitual de 40 cartes.

  A continuació, doncs, encamino la recerca cap als orígens del tarot. Suposadament les primeres referències al tarot provenen de la “França” i l’“Alemanya” del segle XIV. Veig també referències que relacionen el tarot amb la càbala i el simbolisme egipci. Però de seguida topo amb uns investigadors catalans, Daniel Rodés i Encarna Sánchez, especialistes en el tarot de Marsella, que plantegen que l’origen del tarot hauria de buscar-se en realitat en els càtars i la cultura occitana del segle XIII, la filosofia dels quals encaixaria perfectament amb la idea bàsica del tarot. Així, segons aquests investigadors catalans, la presència d’una papessa, la importància dels personatges femenins i la presència de referències a un cristianisme diferent de l’ortodòxia romana farien pensar en un ús general del tarot com una transmissió d’uns coneixements filosòfics. De fet, aquests investigadors ens fan notar que el tarot va ser prohibit per l’Església Catòlica per “heretgia” i no pas per “bruixeria” o “superstició”, fet que recolzaria la hipòtesi càtara sobre l’origen del tarot.

  Recapitulant, doncs, les connexions es comencen a veure força més clares. Les cartes de la “baralla espanyola”, també anomenades “cartes catalanes” com ja hem vist, fins i tot avui dia, són un derivat dels arcans menors del tarot, que tindrien alhora el seu origen en els càtars, que justament eren sota protecció dels comtats catalans fins a la desfeta de Muret que va donar lloc a la seva eliminació.

  A primer cop d’ull, doncs, certament tot apunta que les cartes es mereixen molt més el nom de “cartes catalanes” que no pas el de “naipe español”.

Juan Manuel Rodríguez



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici