36 : Ferran Cortès

Tot seguit mostrem una sèrie de quadres de Ferran Cortès, mes conegut per la historiografia oficial com Hernan Cortès, que sense cap mena de dubtes, no poden deixar a ningú impassible. De vegades una imatge val mes que mil paraules.

En primer lloc mostrem tres imatges on apareix l'escut d'armes que utilitzava en Ferran Cortès. En aquest cas no hem pogut aconseguir imatges més grans on es pugui veure-ho amb mes claredat, però pensem que són suficients per adonar-nos que en tot el centre de l'escut, apareixen les quatre barres catalanes. Els raonaments que donen els historiadors oficialistes a aquest fet sorprenent (no per nosaltres) són tan ridículs i incomprensibles, i tan allunyades del que s'espera d'uns professionals, que és millor no reproduir-los.

En aquestes darreres dues fotografies entrem ja en una qüestió de banderes. Qui de debò no vulgui admetre el que representen les ensenyes que apareixen a les figures, hauria de recordar que aquest colors no son pas representatius de cap estat ibèric de la època a excepció de la corona catalano-aragonesa.

  A l'esquerra tenim l'obra completa, i a la dreta tenim una ampliació de la zona que mes ens interessa. I què és el que trobem?, doncs com no podia ser d'altra manera, una senyera catalana. Fixem-nos també en l'altra bandera, la de la creu vermella, que encara ens aclarirà mes. Aquesta creu és la creu de Jerusalem, i qui eren els reis de Jerusalem?, doncs els comtes de Barcelona. De fet, si algú té dubtes, pot verificar quins títols té en l'actualitat el rei Joan Carles I, i veurà que és entre d'altres, comte de Barcelona i rei de Jerusalem.

Una imatge més de banderes. Aquí en aquesta escena a Veracruz, les tenim per tot arreu. Les barres vermelles i grogues són per tot el quadre. No oblidem que la marina catalana no portava el mateix número de pals que l'escut reial. A sota, imatges de la presa de Tenochtitlan.

Enric G.