40 : L'Arxiu Reial de Barcelona

 En els últims dies el País Valencià i l'Aragó han fet saber als mitjans de comunicació que volen presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra l'Arxiu Reial de Barcelona conegut com "Arxiu de la Corona d'Aragó". Aquesta notícia m’indigna profundament i em fa escriure aquest aclariment contra la falsedat dita.

  El famós recurs afecta les competències que té el Govern català en matèria d’arxius, i concretament amb el mal anomenat "Arxiu de la Corona d'Aragó"; vull denunciar que el nom de dit arxiu no es correspon amb la realitat històrica. Per tant només n’ha de tenir la seva cura i divulgació la Generalitat de Catalunya. I us preguntareu: per què? El susdit arxiu ha estat des de la seva creació a Barcelona, primer anomenat Arxiu Comtal, i més tard, amb la Confederació "Catalano-aragonesa", Arxiu Reial de Barcelona. I vull remarcar, i a hores d’ara ningú no n’ha de tenir cap dubte, que l’arxiu reial des dels seus inicis ha estat a Barcelona, com l’Administració Reial, el Consell Reial i la seu de la mateixa mal anomenada "Corona d'Aragó". Només cal veure quina va ser realment la capital d’aquell gran Estat, és evident. I en dir "mal anomenada" em refereixo a que des de principis del segle XVI, amb Ferran II el Catòlic (recordem que provenia d’una dinastia castellana), s’ha anomenat Corona d'Aragó, remarco així, que anteriorment al susdit rei, no s’anomenà mai d’aquesta manera, amb el nom que actualment se la coneix. Gràcies als cronistes i historiadors aragonesos de l’època escrivint els famosos Fueros de Aragón del segle XVII i Los Anales de Aragón de Zurita, per anomenar els més rellevants, van voler exaltar una corona que no va ser mai possessió d’Aragó, i es clar, així fins ara. A Castella a partir de la mateixa època trobem que també se n’aprofiten amb el propòsit d’acabar d’esborrar tota classe d’indici imperial català amb la unió dels regnes hispànics sota un sol rei (Carles I). I vull fer esment també de l’Arxivero Mayor del Reino en època de Felip II,-I de Catalunya-, en què diu:”El Estado prima sobre la verdad”.

  Què vull dir amb tot això? Que no n’hi ha un pam de net; s’ha de reescriure la història de dalt a baix. La que ens han ensenyat és l’herència del franquisme i de la gent que a tostemps ja va atemptar contra la nostra història, creant així un genocidi històric i cultural. Ja n’hi ha prou de mentides i d’hipocresies; no ha de ser aquest arxiu una arma més per fer-nos malbé com a poble. L’arxiu és català tal com ho demostra la història, els senyors aragonesos i valencians tant del govern com els historiadors que segueixen aquesta línia de fer mal al proïsme hauran de saber que la història és la ciència que estudia els fets passats i no les mentides. Ja està bé.

Alexandre Borràs i Aixalà