GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
42:La corona de l’escut de Catalunya (II)

42:La corona de l’escut de Catalunya (II)


 Hi ha qui diu que com que Catalunya no ha tingut mai un sobirà que s’intitulés rei de Catalunya, la corona que ha de timbrar l’escut ha d’ésser la de comte, perquè els nostres sobirans només eren comtes de Barcelona. Això no és així. La corona de comte és la corona que timbra els escuts dels títols del Regne que són comtes (comte de Godó, comte de Foixà, etc). Timbrar l’escut amb una corona de comte seria rebaixar els comtes sobirans de Barcelona a la condició de simples títols del Regne, per sota de tots els marquesos, els ducs, els infants i els prínceps. El sobirà de Catalunya era el rei, tout court, i aquest rei, entre altres títols de sobirania tenia el de comte de Barcelona. Per això a Catalunya hi havia el reial patrimoni, els batlles reials, les batllies reials, i les drassanes reials, i un dels tres braços de les Corts catalanes era el braç reial i quan les Corts aprovaven alguna cosa deien plau al senyor rei i no plau al senyor comte i en les actes trobem constantment expressions com en Aragó e en Cathalunya e en los altres regnes e terres [...] per tal que cascun regne... Un castellà, el capità Juan Anaya de Solís, en la seva correspondència amb el Consejo de Guerra, conservada a l’Archivo General de Simancas, pel gener de 1591 deia que En el reyno de Catalunya dizen que somos [els castellans] muy malos y yo creo que lo son ellos [els catalans]. També vull agrair la carta del sr. Carles Serra (Bústia 6 d’agost) i dir-li que precisament el granduc de Luxemburg, que ell esmenta, i els seus fills, tenen el tractament d’alteses reials. A l’Estat espanyol timbren l’escut amb una corona reial Canàries, Cantàbria, Castella la Manxa, Galícia, Múrcia, Navarra i la Rioja i algunes mai no han estat regnes ni han tingut mai sobirania. Insisteixo, la corona reial timbrant l’escut de Catalunya també vol dir que Catalunya havia estat un país sobirà i això no ho pot negar ningú.

Armand de Fluvià i Escorsa
Assessor d'heràldica i genealogia de Catalunya
Publicat al web de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici