43: 1659-1743: Jacint Rigau

Membre de la família de pintors Rigau, a Perpinyà, la seva ciutat natal, Jacint Rigau potser va ser aconsellat per Antoni Guerra el Vell; a Montpeller, Rigau va aprendre l’estil de Van Dick; després de quatre anys a Lió, Rigau arribà a París el 1681, on prengué el nom de Hyacinthe Rigaud; l’any següent, guanyà el concurs de l’Académie Royale de Peinture et de Sculpture amb el quadre Caïm construint la ciutat d’Anoc. A París, Jacint Rigau acabà esdevenint el pintor més representatiu de la cort de Lluís XIV. El 1687, fou membre de l’Académie Royale com a retratista, i el 1700 ho seria com a pintor d’història; a l’Académie Royale, Rigau hi va ser professor adjunt (1702), titular (1710) i rector (1733). El 1709, el comú de Perpinyà va concedir a Jacint Rigau el rang de burgès honrat, i, el 1713, Lluís XIV l’ennoblí; Lluís XV, de qui també fou retratista, el creà cavaller de l’Orde de Sant Miquel el 1727. Dins d’un món de classicisme majestuós però mesurat, Rigau introduí i féu triomfar la pomposa ampullositat dels seus retrats, inequívocament barrocs, amb influències de Rubens i de l’art dels països mediterranis. Les obres de Jacint Rigau es conserven, principalment, al Louvre i al Museu Rigau de Perpinyà. Per saber-ne més: Marcet i Juncosa, Alícia Breu història de les terres catalanes del nord. Perpinyà: Edicions el Trabucaire, 1988.

Francesc Roca
historiacatalunya@accat.org