44 : Francesc Aragó, un altre científic català no reconegut

En Bernat Gasull ens fa arribar la reivindicació del científic català Francesc Aragó, inventor del metro (la mesura), natural de Perpinyà i que va desenvolupar la seva activitat pels diferents regnes de la corona catalana. EL 16/11/06 al programa del matí de l'Antoni Basses es va parlar de la invenció del metro a partir de les mesures del meridià, atribuïnt-lo a un equip francès del segle XIX i obviant Francesc Aragó. Òbviament, a nivell internacional la invenció del metro és una fita francesa. En Bernat Gasull ens recomana la comparació de les dues entrades de Francesc Aragó del portal Wikipedia en les seves versions francesa i catalana:

Wikipedia francesa : http://fr.wikipedia.org/wiki/François_Arago

  François Jean Dominique Arago (26 février 1786, Estagel, Roussillon — 2 octobre 1853, Paris) était un astronome, physicien et homme politique français.

  Arago fait ses études à l'École Polytechnique (Promotion X1803), à Paris. À la fin de ses études, il est envoyé en Espagne pour terminer le relevé du méridien de Paris. Pris dans la guerre en Espagne, il est fait prisonnier, s'évade plusieurs fois, et rentre à Paris en héros trois ans plus tard. Cette gloire lui permet d'être élu membre de l'Académie des sciences à seulement vingt-trois ans et nommé professeur de géométrie analytique et de géodésie à l'École polytechnique (1809-1830), succédant à Monge. Il installe ses appartements au sein même de l'Observatoire de Paris, dont il a été directeur et qui lui servira de foyer jusqu'à sa mort.

  En optique, Arago est un adepte de la théorie ondulatoire. Avec Biot, il détermine l'indice de réfraction de l'air et d'autres gaz. En 1825, il est chargé avec Dulong de déterminer la tension de la vapeur d'eau à des pressions dépassant 30 atm. Ses autres études sont consacrées à l'astronomie, au magnétisme et à la polarisation de la lumière. Il détermine, par exemple, le diamètre des planètes et a expliqué entre autres la scintillation des étoiles à l'aide du phénomène des interférences.

  A été membre de toutes les académies et député.

  Touche à tout, il se mêle aux expériences de mesure de la vitesse du son et étudie les cuves sous pression. Il fait creuser le premier puits à Paris, dans l'actuel quinzième arrondissement. Il inspire à Foucault son expérience des miroirs tournants, qui permettra de mesurer la vitesse de la lumière avec précision. Il promeut la photographie alors naissante en soutenant le daguerréotype mis au point par Daguerre. Directeur de l'Observatoire, secrétaire de l'Académie des sciences, il est un orateur redoutable, capable de défaire les plus brillants contradicteurs. Il est aussi un grand pédagogue et un vulgarisateur scientifique au sens noble du terme. C'est lui qui ouvre l'Académie des sciences aux journalistes. Il dirige aussi un cours public d'astronomie populaire qui ne désemplit pas. On vient des quatre coins de la France pour l'entendre.

  Arago a aussi joué un grand rôle politique. Il fut pendant la monarchie de Juillet une des figures du parti républicain. Après la révolution de 1848, il a été ministre de la Guerre et de la Marine dans le gouvernement provisoire de la Seconde République, mis en place par Lamartine puis membre de la commission executive. Il a contribué à ce titre à l'abolition de l'esclavage dans les colonies françaises.

  La Royal Society lui décerne la médaille Copley en 1825, puis la Médaille Rumford en 1850. L'astéroïde 1005 Arago a été nommé en son honneur.

  

Wikipedia catalana : http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Aragó

  Francesc Joan Domènec Aragó (26 de febrer, de 1786 – 2 d'octubre de 1853) fou matemàtic, físic, astrònom i polític.

  Francesc Aragó va nèixer a Estagell (Rosselló); era el més gran de quatre germans:

• Joan Aragó (1788-1836) va emigrar cap a l'Amèrica del Nord i esdevingué general de l'exèrcit de Mèxic.
• Jaume Aragó (1799-1855) participà en el viatge d'exploració que Louis de Freycinet dugué a terme en l'Uranie entre 1817 i 1821; quan tornà del viatge, es dedicà al periodisme i a la literatura.
• Esteve Aragó (1802 - 1892) va escriure un gran nombre d'obres de teatre entre 1822 i 1847 i, segons es diu, va col·laborar amb Honoré de Balzac en l'escriptura de l’Héritière de Birague.

  De jove, Francesc Aragó va mostrar vocació militar i fou dut a l'escola municipal de Perpinyà, on va començar a estudiar matemàtiques com a preparació per poder entrar a l'escola politècnica; en només dos anys i mig, va arribar a dominar totes les matèries del programa; quan s'examinà a Tolosa, va sorprendre el seu examinador amb el seu coneixement de J. L. Lagrange. Cap a finals del 1803, entrà a l'Escola Politècnica de París, però va trobar-s'hi que els professors eren uns ineptes, incapaços d'impartir coneixement i de mantenir la disciplina; la seva vocació era servir en l'artilleria, i, el 1804, gràcies al consell i a la recomenació de Simeon Poisson, fou nomenat secretari de l'Observatori de París; aleshores, entrà en contacte amb Pierre-Simon Laplace, gràcies a la influència del qual fou nomenat, juntament amb Jean Baptiste Biot, per completar els mesuraments del meridià, començats per J. B. J. Delambre, i interromputs d'ençà de la mort de P. F. A. Méchain el1804). Arago i Biot sortiren de Paris el 1806 i van començar les operacions al llarg de les muntanyes de la Península Ibèrica; Biot va tornar cap a París un cop van haver determinat la latitud de Formentera, el punt més meridional de la seva expedició. Aragó va continuar treballant fins 1809, amb l'objectiu de mesurar l'arc del meridià per determinar la longitud exacta del metre.

  El 1808, les tropes de Napoleó envaïren la Península Ibèrica; a Mallorca, hom va prendre Aragó per un espia francès, idea fonamentada en les seves activitats d'observació; per evitar ser linxat, Aragó va haver de lliurar-se voluntàriament a les autoritats, que l'empresonaren al castell de Bellver el juny de 1808. El 28 de juliol de 1808 va aconseguir fugir de Mallorca en una barca de pescadors amb el qual va arribar a Alger; en aquesta fugida, un fet que ajudà Francesc Aragó a passar desapercebut era el fet que parlava en català. A Alger va agafar un vaixell cap a Marsella que, durant el trajecte, fou capturat per un corsari espanyol; aleshores, juntament amb la resta del passatge i la tripulació, Aragó fou conduït a Roses (Alt Empordà) on va estar empresonat fins que el traslladaren a Palamós (Baix Empordà); al cap de tres mesos, arran d'un acord amb el bei d'Alger, Aragó va poder continuar el viatge per mar cap a Marsella, però llavors, una tempesta va fer anar el vaixell cap a Bugia, on va desembarcar, i, viatjant per terra, arribà a Alger, guiat per un imam el dia de Nadal del 1808. Sis mesos després, el 21 de juny de 1809, va embarcar-se de nou a Alger cap a Marsella, on, un cop arribat, va haver d'estar-se en quarentena en un lazareto; mentre hi estava tancat, va rebre una carta d'Alexander von Humboldt; que inicià una relació entre tots dos científics, que durà quaranta anys.

  Malgrat totes les seves peripècies dels anys 1808 i 1809, Francesc Aragó va aconseguir conservar les seves notes de treball i les diposità al Bureau des Longitudes de Paris. Com a recompensa pel seu treball científic, fou nomenat membre de l'Acadèmia Francesa de Ciències amb només vint-i-tres anys d'edat; a finals de 1809, succeí Gaspard Monge en la càtedra de geometria analítica de l'Escola Politècnica; al mateix temps, Napoleó va nomenar-lo astrònom de l'Observatori de París, on va dur a terme tota una sèrie de conferències d'astronomia durant el període 1812-1845.

  El 1816, juntament amb Joseph Louis Gay-Lussac, va començar els Annales de chemie et de physique, i el 1818 o 1819 va dedicar-se amb Biot a dur a terme operacions geodèsiques a les costes de França, Anglaterra i Escòcia, així com a les illes Shetland, els resultats d'aquestes observacions i els de les realitzades a la Península Ibèrica foren publicats el 1821; immediatament, Aragó fou nomenat membre del Bureau des Longitudes i va col·laborar en els seus annuaris durant gairebé vint-i-dos anys publicant-hi importants notícies sobre astronomia i meteorologia, com també, algunes vegades, d'enginyeria civil o memòries de membres de l'Acadèmia.

  Les primeres investigacions de Francesc Aragó en física, dutes a terme des de 1818 fins 1822, foren sobre la pressió del vapor en diferents temperatures, i la velocitat del so. Entre 1823 i 1826, es dedicà a l'estudi del magnetisme, i descobrí allò que s'anomena magnetisme rotatori, i el fet que molts cossos poden ser magnetitzats; tots aquests descobriments foren completats i difosos per Michael Faraday.

  Aragó va donar suport entusiàsticament a les teories Jean-Augustin Fresnel en el camp de l'òptica, i així contribuí a confirmar la teoria de Fresnel sobre les ones de llum observant allò que ara s'anomena el punt d'Aragó. Els dos pensadors van experimentar sobre la polarització de la llum i dels resultats de les seves experimentacions, inferiren que la vibració de l'èter lluminós eren transversals a la direcció del moviment i que la polarització consistia en una resolució d'un moviment rectilini en els components a angles rectes l'un de l'altre. La posterior invenció del polariscopi i el descobriment de la polarizació rotativa es deuen a Aragó. La idea general de determinació experimental de la velocitat de la llum en la manera que la dugueren a terme Hippolyte Fizeau i Léon Foucault foren sugerits per Aragó el 1838, però els seus problemes de visió li impediren participar en els experiments.

  El 1830, Aragó, que sempre va manifestar idees republicanes, fou elegit diputat pel departament dels Pirineus Orientals (la Catalunya del Nord) i va dedicar la seva activitat política cap al foment de la instrucció pública, la retribució dels inventors i a la difusió de les ciències experimentals; així, va fer concedir una recompensa a Louis-Jacques Daguerre per l'invent de la fotografia, s'ocupà de la publicació de les obres de Fermat i Laplace, va adquirir el museu de Cluny, així com impulsà la construcció de ferrocarrils i telègrafs elèctrics.

FEHC