Pere Bosch i Gimpera. L'Etnos Ibèrica (1947)

Al llarg del segle XIX, els catalans (Joan Maragall i altres) van lluitar per elaborar un imaginari i un discurs històric que fes front a l'apropiació del passat iber autòcton que els castellans havien dut a terme per mitjà de l'elaboració de la coneguda noció de "celtibers" (Juan de Mariana, Modesto Lafuente...).

El 1906, en la seva obra La Nacionalitat Catalana, Enric Prat de la Riba va enunciar l'existència d'un vincle entre catalans i ibers: Aquelles gents són els nostres [avant]passats, aquella etnos ibérica [és] la primera anella que la història ens deixa veure de la cadena de generacions que han forjat l’anima catalana. Quaranta anys després, al  1947, Pere Bosch i Gimpera va recollir l'expressió "etnos ibèrica" de Prat de la Riba en la seva obra homònima per a desenvolupar un discurs on fonamentava en termes historiogràfics aquella relació entre catalans i ibers.

Per primer cop a la història, els catalans s'atrevien a formular un passat preromà propi més enllà de la frontera conceptual de la Hispània dels romans i, per tant, de la España dels castellans. Aquesta és una estratègia importantíssima per a justificar la necessitat de la reinstauració d'un Estat català en el si d'una Corona d'Aragó que des de 1714 roman sota ocupació.

Accés al text de Pere Bosch i Gimpera: Etnos Ibèrica

Joan Cavaller