53: El daiquiri

  Constantí va néixer el 1888. Quan tenia prop d’onze anys va anar a Cuba cridat pel seu pare que ja hi era. A l’Havana es va a posar a treballar en un cafè propietat de dos germans, també de Lloret Narcís i Francesc Sala Parera. El cafè era conegut per dos noms: d`en Cotorra i La Florida.

  Després de treballar-hi uns quants anys aconseguí comprar-lo.

  Era conegut com a Constante i el seu cafè Floridita, conegut arreu, i encara avui és visitat com un dels llocs mes típics de l’Havana. En el seu cafè va crear un dels còctels més famosos: el daiquiri. Per fer-lo, va barrejar una copa i mitja de rom, el suc de mitja llimona, mitja cullerada de sucre, mitja copeta de curaçao i gel picat.

  Constante va ser una persona molt popular a Cuba. El seu cafè era visitat per escriptors, periodistes i gent de diversa procedència.

  En morir el 2 de desembre de 1952, tots els diaris de l’Havana recordaren la seva tasca. El diari Alerta deia:

  “Ayer pulcro como era, quiso afeitarse en las primeras horas de la mañana. Era su costumbre. Pero tan pronto comenzó el barbero su tarea, un colapso abatió al primer barman del mundo, a Constante I, emperador de los cócteles. El desfile incesante por la funeraria y la cantidad de coronas que se amontonan junto a su féretro, demuestran la firmeza de los afectos que sembró”.

  Sempronio li dedicà unes pàgines a la revista Destino:

  “El Bar “La Florida” que la gente llama “La Floridita” es uno de los lugares donde mejor se respira el viejo hechizo de l’Habana. Es un establecimiento lanzado a la fama internacional por un hijo de Lloret de Mar, el barman Constantino Ribalaigua, inventor del célebre cóctel llamado daiquiri.

  En la barra del “Floridita” charlé con un cliente glorioso, el escritor Hemingway, que acostumbra a tomar el aperitivo allí. Una determinada fórmula del daiquiri ostenta incluso su nombre”.

Miquel Castellvell Diez

Fonts:

• SEMPRONIO ”La Habana, en cha, cha, chá!”, a Destino número 941, 20 d’agost de 1955
• ELS INDIANS, ROSA GIL I VILÁ, Quaderns de la revista de Girona, Núm. 23, Pág. 62 - Edició: Diputació de Girona i Caixa de Girona, 1ª edició juny de 1989