Eduard Vallory. L'educació en la ciutadania global

Tradicionalment, sha assumit que nacionalisme i cosmopolitisme eren tendències contraposades, i que el reforç de la identitat nacional debilita el sentit de pertinença global, i a la inversa. Lanàlisi del cas de lescoltisme mundial, però, contradiu aquesta assumpció: es tracta dun moviment no-governamental que té com a objectiu leducació en la ciutadania, present a 165 països dels cinc continents i que aplega prop de 30 milions dinfants i joves. Des que es va formalitzar com a organització mundial el 1920, ha mantingut la seva acció educativa combinant larrelament local, la identitat nacional i el sentit de pertinença global des de la convivència en la diversitat. Tots els estudis precedents shavien centrat en casos nacionals, però mai abans shavia analitzat lescoltisme mundial en conjunt: la seva consistència històrica i ideològica, la quantificació de la seva dimensió mundial des de 1920, la coherència de les seves pràctiques i la capacitat de la seva acció de generador canvi social.

(Accés al pdf de la crònica de la lectura de la tesi doctoral)

A la pàgina 34 i següents de la tesi doctoral fa una exposició sobre  el paper de la nació a la teoria política. L'autor cita Anthony Smith, Ernest Gellner, Yael Tamir, David Miller, Charles Taylor, Will Kymlicka, Andrew Linklater, Marta Nussbaum, Michael Walzer...

"Des d'aquesta òptica, Linklater planteja que, així com la ciutadania s'ha considerat central per als Estats moderns, avui esdevé essencial qüestionar justament l'assumpció que la ciutadania no es pugui concebre fora de l'Estat-nació sobirà" (p. 37).

(Accés al pdf de la tesi doctoral)