Ruta Edificis Viatgers 2 (16 febrer 2008)

Cartell anunciador de la ruta

El 16 de febrer passat vam fer la segona ruta en relació als “Edificis viatgers de Barcelona” de Jordi Peñarroja i ara us en fem arribar uns tastets. Les rutes són una manera d'entrar en contacte directe amb la història a través del coneixement dels fets que succeïren en els seus edificis, palaus, esglésies o carrers, són una manera d'entendre aquells elements que ens envolten els quals potser són les úniques reminiscències materials i testimonis silenciosos que acolliren temps ençà il·lustres personatges, reis, comptes, consellers... Tot i que silenciosos potser no seria la paraula adequada sinó més aviat “latents” , a l'espera de ser redescoberts de nou per tots vosaltres. Finalment direm que les rutes històriques que organitza la FEHC són una manera amena i interactiva de participar en la recuperació històrica del nostre patrimoni històric i monumental dirigides a totes les edats, de fet el passat dissabte ens va acompanyar una noieta molt jove: l'Elisenda de set anys, una fotògrafa de primera!

L'actual museu d'Història de la Ciutat, o millor dit: la casa “Clariana-Padellàs”

Detall d'un element de l'antic edifici incorporata la nova ubicació com motiu decoratiu

Pati interior

 Un dels primers edificis que en Jordi Peñarroja ens va presentar va ser el que, arran del projecte d'obertura de la Via Laietana a principis de segle XX, es va conèixer com la casa del número 25 del carrer Mercaders. Aquesta casa, com tantes altres, havia d'anar a terra per enllestir aquest gran -i discutit- eix urbà ja planificat per Ildefons Cerdà però que no es va començar a fer efectiu fins a 1908. Va ser sobretot un gran negoci especulador, i Francesc Cambó, un dels que més hi va guanyar, es va voler fer perdonar comprant la tan valorada pels veïns i institucions de la ciutat, la casa número 25 del carrer de Mercaders, i fent-la transportar i reconstruir en un nou emplaçament. Estem parlant de la casa Clariana-Padellàs, renaixentista -amb certs trets gòrics- que és l'actual Museu d'Història de la Ciutat, i que va viatjar unes quantes desenes de metres sofrint alguns canvis. El més important va ser que va canviar completament la seva orientació, del llevant original, al ponent actual per tal d'adequar-se a la muralla que la franqueja al llevant de l'emplaçament actual (al costat de la Plaça del Rei). Va ser fent-ne els nous fonaments que es van descobrir les restes de la ciutat romana...!

El 1840 es va construir la nova façana de la Casa de la Ciutat. Aquesta fou la causa de la mutilació de la façana gòtica original que es troba al carrer de la Ciutat. De tota manera val molt la pena parar-hi atenció perquè encara conserva elements de gran valor derivats, en primer lloc, de les proporcions originals, que responien a les del nombre d'or. Destaquem també l 'àngel protector de damunt la porta principal i sobretot l'element que sembla un banc adosat a la paret, i que en realitat servia perquè els consellers de la ciutat poguessin pujar millor dalt el cavall.

La bandera de santa Eulàlia a la façana de la Casa de la Ciutat (24 de juliol 1713)

La bandera de Santa Eulàlia, emblema que anava al capdavant de l'exèrcit de la ciutat es treia i es despenjava per la finestra que hi ha sobre el banc i se la feia baixar fins a arribar a les mans d'aquell designat per portar-la ( normalment el Conseller en Cap ja dalt del cavall). El motiu pel qual la bandera de santa Eulàlia s'havia de baixar des de dalt el balcó era perquè la porta de l'Ajuntament era més baixa que la pròpia bandera i aquesta, no es doblegava ni s'ajupia mai davant de ningú.

Jordi Peñarroja explicant els elements transportats de l'antiga façana gòtica de la ciutat.

Originalment, a la Plaça de Sant Jaume hi havia l'Església de Sant Jaume i poca plaça. També en fer la nova façana de la Casa de la Ciutat, encarada a una de les seves parets, aquest edifici va ser enderrocat. Aquest fet va comportar no que l'església viatgés físicament cap a un altre indret, però sí que el nom, el de la parròquia com a tal, canviés de lloc. És així que l'antiga Església de la Santíssima Trinitat, que fins a 1391 havia estat una sinagoga, es va tranformar en ple segle XIX en l'actual Església de Sant Jaume, al carrer Ferran.

 Portalada de l'església de Sant Jaume     L'església de St Jaume on hi havia l'antiga sinagoga