71: La llegenda d'en Joan Blanca

Era l’any 1475 i en Joan Blanca era el Cònsol General de Perpinyà, que equivalia al càrrec de Conseller en Cap de la ciutat.

  En aquells moments els francesos tenien assetjada la ciutat, ja que feien la guerra contra Joan II, amb qui els catalans s’havien més o menys reconciliat després de la guerra civil de 1462-1472.

  La situació de la plaça era desesperada. Els assetjats patien fam, fins a l’extrem que s’havien d’alimentar de carn de cavall i de rata. D’això vingué el renom de menja-rates aplicat als perpinyanesos. Aquest renom, pel seu origen, és com un títol d’heroïcitat i d’inquebrentable fermesa.

  En una de les sortides que els assetjats feren, dirigí l’operació el fill únic de Joan Blanca, que era capità de l’exèrcit de Catalunya, i la dissort volgué que aquest jove capità caigués presoner.

  Els francesos, per obligar en Joan Blanca a capitular, l’amenaçaren amb matar el seu fill si no s’avenia a la rendició. Davant l’amenaça, Joan Blanca tingué un gest heroic. Va declarar que ell era, primer de tot, fidel al seu rei i a la seva pàtria, i que preferia la mort del seu fill únic a caure en traïdoria. I afegí que, si els francesos necessitaven armes per matar el seu fill, ell els donaria les seves pròpies armes.

  La llegenda és bonica, però està comprovat que explica uns fets que mai varen succeir. S’ha d’admetre, d’altra banda, que reflecteix i es fa palès de l’esperit de lluita, fermesa, caràcter, resistència i heroïcitat del poble català en general i dels perpinyanesos en particular.

  Així ho explica l’Antoni Rovira i Virgili, en un llibre de text que la Generalitat va publicar per als nostres escolars (*) els anys 30, durant la II República.

  I als catalans súbdits d’Espanya ens ha de sonar molt una llegenda així: l’altra llegenda protagonitzada per l’heroi castellà Guzmán el Bueno a Tarifa cap al segle XIII. Aquesta ens la sabem tots, en canvi la d’en Joan Blanca, absolutament no.

  La Història que s’ensenya a les escoles ens parla abastament d’una llegenda protagonitzada per un heroi estranger i ni esmenta la llegenda sobre l’heroi català.

  Queden moltes coses a corregir.

Notes:

(*) Antoni Rovira i Virgili
HISTÒRIA DE CATALUNYA (Tria d’episodis)
Edicions “L’ocell de paper”
Barcelona, 1933
p. 84-86

Carles Camp