76: El reial col·legi d'Espanya a Bolonya

 El Collegium Hispanicum o Col·legi d’Espanya de Bolonya , també conegut com Col·legi de Sant Climent dels espanyols, va ser fundat el segle XIV per acollir-hi els estudiants espanyols que anaven a estudiar a Bolònia, la més antiga universitat europea, i una de les més prestigioses d’aquells temps. Però no sols s’hi feia hospedatge, sinó que també s’hi impartien estudis de diverses branques com Teologia o Dret, entre d’altres. Hi encara avui en dia acull estudiants espanyols, amb concessions de beques i tot. És l’únic col·legi universitari medieval que subsisteix a Europa continental.

  Va ser la primera institució que es va anomenar espanyola que se sàpiga. Per ella hi ha passat nombrossíssims personatges d’alt nivell, des de que fou fundada fins l’actualitat. Podem destacar-hi Joan Lluís Vives, Antonio Martínez de Cal y Jarba, més conegut com Antonio de Nebrija, Francisco López de Gómara, Ignasi de Loiola, Miguel de Cervantes,...

  Fou fundat en 1364, i es va nodrir del llegat testamentari de Don Gil Álvarez de Albornoz, Arquebisbe de Toledo i Cardenal Primat d’Espanya, ja que va deixar tots els seus béns a la finalitat de construir i engegar l’esmentada institució. Mort el 24 d’agost de 1367, el Papa Urbà V, amb una Butlla de 25 de setembre de 1369 autoritza tal finalitat testamentària. El Papa Gregori XI va manar a un dels seus redactors, el Bisbe de Cuenca Don Alonso, d’escriure uns Estatuts clars per al Col·legi, promulgats per aquest Pontífex el 20 de novembre de 1377.

  El Col·legi d’Espanya va passar a dir-se Reial el 6 de gener del 1530, quan Carles I li va atorgar la Protecció Règia obligant-se ell mateix i els seus successors a protegir-lo, per a major garantia del compliment de les finalitats fundacionals, protecció que ha arribat fins els nostres dies.

Gil Álvarez de Alornoz

  Va ser tot un personatge del seu temps. El 1338 fou nomenat Arquebisbe de Toledo, i ja llavors era “ diaca, ardiaca de l’Orde Militar de Calatrava, capellà pontifici i Doctor en Decretals ”.

  El 1350, amb la pujada al tron del rei de Castella Pere I el Cruel, hi té una sèrie d’estranys i continuats enfrontaments, fet que l’obliga a exiliar-se a la cort papal a Avinyó. Degut a la seva experiència militar el nomena cap dels exèrcits pontificis. Climent VI el nomena cardenal de Sant Climent el 17 de desembre de 1350, i el 30 de juliol de 1353, llegat papal i vicari general d’Itàlia, amb l’encàrrec de recuperar els Estats Pontificis i tots els territoris italians on el Papa hi havia tingut domini i ja havia perdut. Va ocupar-se d’aquestes campanyes militars amb èxit. Tot i que el successor de Climent VI, Inocenci VI, el va substituir pel cardenal i abad de Cluny, Androin de la Roche, aquest no se’n va sortir Quan va morir Inocenci VI, se li va oferir la tiara, que va rebutjar, i el nou Papa Urbà V va retornar a Don Gil el seu càrrec, retornant al seu seguit d’èxits militars i polítics fins la seva mort a Viterbo el 24 d’agost de 1367.

  No solament es va dedicar a guerrejar. Va redactar per als Estats Pontificis la primera constitució política de la història segons la historiografia, que en tot cas seria la segona, ja que els Usatges són prou anteriors. Però ja se sap, els catalans no existim.

  Va publicar les seves famoses Constitutiones Sanctae Matris Ecclesiae, més conegudes com Constitutiones Aegidianae, promulgades entre el 29 d’abril i 1 de maig de 1357. Aquesta norma va tenir validesa jurídica fins el 1816, i no foren abolides fins el 1929.

  Militar, polític, legislador, i tot a alt nivell. Va ser un dels personatges clau del segle XIV. Un castellà universal, glòria de la Castella d’aquell temps. Sí, tot sembla molt clar i castellà, com sempre que es consulta la historiografia oficial. Però segur que ho és ?

  Veiem quin és l’escut que adorna l’antiga entrada al Col·legi d’Espanya de Bolonya:

  Com és que el castellà Don Gil Álvarez de Albornoz, fill del castellà Don García Álvarez de Albornoz, 4rt senyor d’Albornoz, nascut a Carrascosa del Campo fes col·locar la bandera catalana, millor dit, el senyal del Comte de Barcelona al portal de l’entrada de la institució que va fundar ?

  Caldrà repassar amb atenció els orígens familiars del nostre cardenal.

  Era fill de l’aragonesa Teresa de Luna ( + 1362 ), germana de Jimeno de Luna ( 1328 – 16 nov 1337 ) Arquebisbe de Toledo en substitució de l’Arquebisbe i Infant Reial català Joan d’Aragó ( 1319 – mort en batalla 1328 ), i anteriorment Arquebisbe de Tarragona. Germana també de Pedro de Luna, ric-home d’Aragó i de Juan de Luna, pare del Pedro Luna, el Papa Benet XIII. Així doncs el famós Papa de Peníscola era un seu cosí germà.

  El pare es deia, com he dit, García Álvarez de Albornoz. Però la documentació i documents posteriors, durant segles, s’entesten en anomenar-lo al nostre home Gil Carrillo de Albornoz. Carrillo era una família noble aragonesa. El nostre home era aragonès, no castellà. I com els aragonesos de seu temps va estudiar a Saragossa i a Tolosa de Llenguadoc.

  No deu ser així pas casualitat l’existència d’una Porta Saragossa situada al sud-oest de l’antiga muralla, la qual dóna accés directe a la Via Saragossa que mena fins el Reial Col·legi d’Espanya. De ben segur que el nostre home, o algú que va pensar en ell, va voler així homenatjar la seva ciutat. Si hagués sigut castellà prou hi hagués col·locat el nom d’una ciutat castellana. I no fou així.

  Fou nomenat Arquebisbe de Toledo el 1338. Gràcies a aquest càrrec intervé en afers interns de la política castellana, tenint una relació molt estreta amb Alfons XI de Castella. La mort d’aquest rei i la pujada al tron de Pere I el Cruel, amb qui ja he dit que no hi tenia gens ni mica bones relacions, i una cadena d’assassinats ordenats per aquest rei el varen fer exiliar-se a Avinyó i començar la seva carrera pontifícia que ja he resumit més amunt.

  Sorprèn als historiadors que titulés Hispanicum al seu Col·legi, molts segles abans de l’unificació d’aquest estat i moltes altres nacions de la cristiandat. El fet que fos aragonès fa que no ens n’haguem de sorprendre. Tradicionalment, Espanya o Hispània era la part catalana i aragonesa de la Península. Ja pels romans era l’Espanya autèntica, la propera, la Hispania Citerior. Pels francs, a l’iniciar la conquesta contra els musulmans, varen anomenar al territori recuperat la Marca Hispanica. Perquè en aquells temps els espanyols érem els catalans, i els aragonesos d’afegitó. A un castellà mai de la vida se li hagués ocorregut d’autoanomenar-se espanyol, sempre s’hagués autoanomenat castellà. Igualment la porta de la muralla propera al Col·legi es diu Porta d’Espanya.

  A més, quina relació tenia Castella amb Itàlia que justifiqués tot un benefici testamentari d’un Cardenal que va estar a punt de ser Papa ? Quins castellans anaven a Itàlia llavors ?

  Sí que hi anaven, en canvi, molts catalans, i aragonesos de retruc. Des del segle XIII amb la conquesta de Sicília es va estendre la influència catalana a Itàlia, amb nombroses relacions polítiques, militars i comercials. La influència del Renaixement italià en la cultura catalana hi va arribar ben aviat a través dels nombrosos contactes que ja hi havia en aquella època. Això, junt amb el prestigi de la Universitat de Bolonya varen justificar la creació d’aquest Col·legi.

  I si no, que algú m’expliqui l’escut mostrat més amunt.

  Tenim un altre cas d’apropiació indeguda d’un personatge que ens l’han fet castellà, quan en realitat era aragonès, d’un dels Estats de la Corona Catalana. Un altre, i ja en duem un munt.

  I per acabar mostraré el lector l’escut que sempre s’ensenya, el de Carles I, teòric rei de l’Espanya ja unificada pels Reis Catòlics, cosa falsa, ja que la unificació d’Espanya, tal com la tenim avui en dia, no fou fins 1714.

Carles Camp
Fotografies: Francesc Camp