77: La devoció de la ciutat de Santos a la Verge de Montserrat

 La ciutat de Santos, una de les ciutats més antigues del Brasil, té com a patrona la Mare de Déu de Montserrat.

Els primers assentaments portuguesos al Brasil van ser a l’estuari de Santos, on van fundar, a l’illa de Sâo Vicente, la ciutat de Sâo Vicente, la ciutat més antiga del Brasil, l’any 1532. A la mateixa illa, uns quants anys més tard, el 1546, hi van fundar la ciutat de Santos.

Segons la versió oficial, el governador general del Brasil, Francisco de Sousa –per cert, la seva dona era parent de Francesc de Borja- gran devot de la Mare de Déu de Montserrat, en va introduir el culte al Brasil el 1590. Va construir una capella a Tacagipe, a Bahia; va portar-ne una imatge al monestir de Nossa Senhora da Conceiçâo a Sâo Sebastiâo do Rio de Janeiro i va aixecar una ermita a la vila de Sâo Paulo de Piratininga. I, quan va passar per les capitanies del sud del país, va fer erigir una capella a la vila de Santos, que amb el temps, seria declarada oficialment Padroeira da Cidade, és a dir, patrona de la ciutat.

Hi ha, però, una versió alternativa que explica que durant el saqueig del pirata Thomas Cavendish, el 1591, la població santista es va refugiar en un dels turons de la ciutat per fugir dels pirates. En aquest turó, hi havia una capella, a la qual un hidalgo espanyol havia dut una imatge de la Mare de Déu de Montserrat, d’on provindria el nom del turó. La població resava a la capella de Montserrat quan els pirates van començar a pujar pel turó per atacar-la. De sobte, una esllavissada de terra –atribuïda a la Mare de Déu- els va fer fugir. Des d’aleshores la devoció a Montserrat a la ciutat de Santos no va parar de crèixer fins a convertir-la en patrona de la ciutat. Si fem cas d’aquesta versió, l’existència d’una imatge de Montserrat i del seu culte, seria anterior a Sousa, que no arribaria a la zona paulista fins al 1599.

Armand Sanmamed