78: El mot "polaco" possiblement de l'època napoleònica

Podria ser que el mot polaco, com d’una manera despectiva ens anomenen els espanyols, tingués el seu origen en l’època napoleònica?

  Aquesta hipòtesi se'm va ocórrer quan vaig rebre aquesta estampa, enviada per un amable lector dels meus articles, concretament del titulat “Un regiment perdut”.

  En l’estampa podem veure un granader del regiment Catalunya al costat d’un llancer polonès,que saluda el pas de Napoleó, al fons.

  Deixant de banda que l'estampa era una prova més de l’existència d’aquesta unitat catalana i que confirmava els colors del seu uniforme, resulta curiós que l’autor de l’estampa aparelles, precisament, un català amb un polonès, quan tenia moltes altres combinacions possibles.

  Si considerem que la publicació d’aquestes estampes tenien una finalitat de divulgació i propaganda, podria ser que l'aparellament no fos casual.

  Si repassem la història d’aquella època, podrem comprovar que existia una certa similitud en els projectes de Napoleó.

  Les dues nacions havien estat conquerides, fragmentades i absorbides per les seves potencies veïnes. Polònia per Rússia, Prussia i Àustria; Catalunya per Espanya i per França.

  Les dues nacions ocupaven llocs estratègics i serien més útils com estats independents amb una forta dependència de l’imperi napoleònic.

  El primer pas per fer una nova Polònia fou la creació del Gran Ducat de Varsòvia, gracies a les “gestions” de la comtessa Maria Walewska.  Seria similar l’inici d’un Principat de Catalunya?

  Si mirem l’entrada Bonaparte en la Gran Enciclopèdia Catalana, podríem deduir un possible origen mallorquí de Napoleó

  En tots dos casos lligaria amb el caràcter de l’emperador.

  I si algú, en el seu temps, digué que Catalunya era la Polònia de la península, ja tenim l’origen de la costum menyspreatiu d'anomenar-nos polacos.

  No sé si tot plegat resulta històric, pot ser una hipòtesi, si més, no  bonica i divertida.

Gustau Adzerias