83:Armes catalanes amb noms castellans

De ser cert el que ens explica la historiografia que els conqueridors d’Amèrica eren castellans, les armes que feien servir, tant les ofensives com les defensives, haurien de tenir el mateix origen. Tanmateix no sempre és així. Fixem-nos en dues de les armes defensives que duien aquells guerrers: el casc i l’escut.

El cabasset

El casc és el típic dels conquistadores: més aviat rodó, aplanat, i acabat en punxa, que ens dóna la coneguda silueta d’aquells homes. Ho podem veure, en aquesta representació al·legòrica de la Descoberta del Nou Món de Théodore de Bry, de finals del segle XVI:

El nom castellà d’aquest tipus de casc era capacete. El Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española diu que ve del francès cabasset, de cabas, que vol dir el mateix que ‘cabàs’ en català, i el defineix com ‘peça d’armadura, que cobria i defensava el cap’.

Podria ser que aquesta paraula castellana tingués un origen francès? Endinsem-nos una mica en el tema. Segons el Diccionari Larousse cabasset en francès vol dir el que capacete en castellà.

El Diccionari Alcover-Moll ens diu que era un ‘capell de ferro que cobria el crani’. Ens informa que en castellà s’anomena capacete i ens dóna dos exemples d’ús d’aquesta paraula en el català d’aquells temps, una del Tirant: “Caygueli la bavera del cabacet que portava ” i una altra del 1523: “Sinch cosselets de arnès blanch... ... e un cabasset qui tot es ben rovallat”.

D’altra banda, els experts de l’Armeria del Gran Mestre de l’Orde de Malta de La Valetta atribueixen al casc un origen espanyol, no pas francès.

Tot plegat ens fa pensar que no sembla gaire coherent que una peça d’origen espanyol tingui un nom de procedència francesa.

El text diu així: “Una forma popular de protecció del cap desenvolupada a principis del segle XVI fou el Morion, (nom anglès d’aquesta mena de cascos ). La versió més senzilla d’aquest tipus de casc era el morion Espanyol o Cabasset amb la típica forma de pera acabant el crani en un petit tall punxegut”.

Reproduïm les il·lustracions :

Ras i curt: es tracta d’una arma defensiva espanyola, d’un casc espanyol. Com és possible que li posessin un nom francès a un casc espanyol?

És cert que ‘cabas’ en francès, vol dir el mateix que en català, ‘cabàs’. Però en francès els diminutius no es fan amb el sufix ‘et’, que seria ‘petit cabas’, ni en castellà tampoc, en canvi, si que ho fan en català.

L’única manera de que tot encaixi és que es tracta d’un casc d’origen català, amb nom català, ‘cabasset’, diminutiu de ‘cabàs’, i no francès, que el diminutiu seria ‘petit cabas’.

La rodela

La rodela era un escut usat pels conquistadores, i en les descripcions de batalles i tota mena de fets bèl·lics se l’esmenta sovint.

El Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española diu que es tracta d’un provençalisme, i el defineix com “escut rodó i prim que, col·locat en el braç esquerra, cobria el pit del qui l’usava lluitant amb l’espasa”.

La Gran Enciclopèdia Catalana el defineix, simplement, com a “escut rodó”, sense més detalls. L’Alcover-Moll diu que una rodella era un “escut circular que es portava amb el braç esquerre per protegir el pit del qui combatia amb espasa”.

El que passa, però, és que en occità no existeix la paraula ‘rodela’ ni ‘rodelha’ ni res que se li assembli per a definir un escut.

En occità rodèla vol dir “rodanxa”. I la paraula catalana ‘rodella’ és traduïda a l’occità com ‘disc, figura circular, tòca, cibla’. Sembla que aquesta paraula, ‘rodelha’, en occità no existeix, referida a una mena d’escut, que sí que ho és en català, com hem vist.

Per tant, és versemblant pensar que la rodella, castellanitzada rodela és una paraula catalana i, per què no, una arma d’origen català.

Carles Camp