Gustau Adzerias. El bicentenari (part 3)

LA GUERRA DE 1808-1814
INSURRECCIÓ, GUERRA I REVOLUCIÓ
EN EL PRINCIPAT DE CATALUNYA

EL BICENTENARI (PART 3)
EL DOS DE MAIG ENTRE LA REALITAT I EL MITE

Gustau Adzerias

Els sagnants fets ocorreguts a Madrid el dia 2 de maig de 1808 mereixen un anàlisis, no dels fets en si, sinó de les motivacions que van portar els habitants de la Vila, primer a organitzar els aldarulls del dia 1; l’atac directe a les tropes imperials del dia 2; i a partir del dia 3, patir una brutal repressió. Obviarem la detallada descripció del fets físics, del quals no dubtem, i dels quals existeixen descripcions històriques molt acceptables. Però, quant a les motivacions, la qüestió pot ser una altra. La primera pregunta que podem plantejar seria: van ser uns fets sorgits per generació espontània? El poble, conjuntament amb uns pocs militars, van sortir al carrer d’una manera espontània? O pel contrari tot va ser una posada en escena meditada i planejada? I si fos així, per qui?

Sabem que una vegada va triomfar el cop d’estat d’Aranjuez, el 19 de març, la situació creada va originar un alt grau de conflictivitat entre les classes dirigents, i que aquestes inquietuds van ser traspassades al poble. La situació quedava agreujada per la presència de tropes imperials en territori espanyol. Només cal imaginar la quantitat de conflictes originats per la presència de soldats lluny de les seves terres, amb un servei militar de 6 o 8 anys, amb molt de temps lliure, i amb moltes tavernes a visitar i moltes noies a qui perseguir.

Però fem una recopilació cronològica del fets. El text complet dels documents esmentats es pot llegir en el meu article “La guerra de 1808-1814. Insurrecció, guerra i revolució en el Principat de Catalunya. El bicentenari” (parts 1 i 2):

16 de març. Carles IV comunica a Pedro Cevallos, primer Secretario de Estado y del Despacho, el seu viatge cap a Andalusia, seguint el pla de Godoy.

17 de març. S’inicien a Aranjuez els aldarulls populars capitanejats pel tio Pedro, que resultà ser el comte de Monti­jo. Assalten el palau de Godoy, tiren mobles i tapissos per les finestres, i calen foc a la pila. Curiosament Carles IV i la reina contemplen l’escena del motí des de les finestres de palau. Els seus consellers el convencen que la fúria del po­ble està dirigida contra Godoy. El rei signe un decret que des­titueix a Godoy dels càrrecs de Generalíssim i d’Almirall. Una vegada fet públic el decret, torna la calma. Les tro­pes de la casa reial, no han intervingut. Godoy no apareix.

18 de març. Calma a Aranjuez. Arriben noticies dels aldarulls ocorreguts a Madrid contra residencies de ministres i parents de Godoy, i aquest continua desaparegut.

19 de març. A Aranjuez tornen els aldarulls quan apareix Godoy. Havia estat amagat a les golfes del seu palau, la gana i la set el fan sortir. Agredit per la multitud, és salvat pels guàrdies de Corps enviats pel príncep d’Astúries i empresonat. Carles IV tem per la seva vida i la de la reina, convoca a la seva cambra els seu ministres i el príncep d’Astúries, i en la seva presencia signa un decret amb la seva abdicació en favor del seu fill, que adopta el nom de Ferran VII.
21 de març. Carles IV, penedit de la seva abdicació, redacta la “Protesta” i demana protecció al seu “hermano y señor” l’emperador dels francesos, Napoleó. S’inicia el contracop.

23 de març. Murat, Gran Duc de Berg, i cunyat de Napoleó, amb les seves tropes, entren a Madrid enmig de les aclamacions populars.

24 de març. Entrada triomfal de Ferran VII a Madrid.

27 de març. A París, Napoleó rep la noticia de l’abdicació de Carles IV en favor del seu fill Ferran.

29 de març. Napoleó rep la “Protesta” i la carta de Carles IV. Redacta i envia una carta a Ferran com a príncep d’Astúries. Parem atenció a la cronologia per fer un comentari. No queda clar el paper jugat per Murat en tot l’afer. Si tenia ordres de Napoleó de protegir a Carles IV, disposava de les tropes adequades, dos batallons de la Guàrdia Municipal de Paris. Amb la seva passivitat va donar peu al triomf del cop d’estat, l’empresonament de Godoy i la proclamació de Ferran VII.

Primers d’abril. Sortida cap a Paris de dues comissions. Una de Carles IV, en què demana a Napoleó li siguin retornats els seus drets a la corona, donat que l’abdicació va ser resultat de la violència. L’altra, enviada per Ferran VII, en què demana a l’emperador ser reconegut com a le­gítim rei.

10 d’abril. Sortida de Ferran VII de Madrid cap a Baiona per Burgos i Vitòria, acompanyat pel propi Savary i tot el seu consell privat, inclosos el duc de l’Infantado, el ministre Ceballos, el clergue Escóiquiz, el duc de San Carlos, el comte de Villa­rie­zo, i els marquesos d’Ayerbe, Guadalcázar i de Feria. En absència de Ferran VII, el regne va quedar en mans de la Junta Suprema, presidida pel seu oncle, l’Infant Don Antonio.

17 d’abril. Aprofitant que Ferran i els seus principals consellers estan lluny de Madrid, camí de Baiona, Carles IV envia una carta a l’Infant Don Antonio com a cap de la “Junta Superior de Gobierno” on declara nul·la la seva abdicació, torna a ser el rei perquè Ferran no ha estat reconegut per Napoleó i anuncia les seves intencions d’anar cap a Baiona per a entrevistar-se amb l’emperador, el seu protector.

20 d’abril. Ferran VII passa la frontera i arriba a Baiona a les dues de la tarda. Mentrestant a Madrid, Murat aconsegueix la custodia de Godoy

21 d’abril. Carles IV surt de Madrid cap a Baiona, amb escolta i acompanyat de la reina Mª Lluïsa, Godoy, la seva filla Carlota i la seva amant Pepita Tudó.

30 d’abril. Arribada a Baiona de Carles IV

1 de maig. Reunió de Napoleó amb els consellers de Ferran VII. S’inicien a Madrid els aldarulls populars contra Murat.

2 de maig. Aldarulls sagnants a Madrid.

4 de maig. Arriba a Baiona la notícia dels fets de Madrid dels dies 1 i 2 de maig. Carles IV, atemorit pels esdeveniments, envia el manifest “Espanyoles y amados vasallos”, i a la vegada signa el decret de nomenament de Murat com a lloctinent general del regne. El mateix dia, l’Infant Don Antonio surt de Madrid cap a Baiona.

5 de maig. Ferran envia una carta al seu oncle, l’Infant don Antonio, que suposa encara a Madrid i al front de la Junta de Govern, anunciant la seva intenció de retornar la corona al seu pare Carles IV.

6 de maig. Torna a enviar al infant Don Antonio, la carta anunciada, amb la seva renúncia a la corona.
8 de maig. Carles IV comunica al Consell de Castella, a Madrid, la Reial Ordre en què ha cedit tots els seus drets a la corona d’Espanya i de les Índies a Napoleó, emperador dels francesos.

12 de maig. Des de Bordeus, camí de l’exili, el príncep d’Astúries i els infants Don Carlos i Don Antonio envien un manifest en què confirmen la cessió a Napoleó de tots els drets dinàstics a la corona.

20 de maig. Surten publicats a “La Gaceta de Madrid” tots els fets de Baiona.

23 de maig. Insurrecció a les ciutats de Cartagena i València

24 de maig. Aixecament a Múrcia, Saragossa, ... Una vegada vista la cronologia basada en els documents oficials que apareixen copiats en els meus anteriors articles, apareix la pregunta: quan s’inicien els fets de Madrid el dia 1 de maig contra Murat, qui era el rei segons les noticies que tenien el seus habitants? Seria lògic que creguessin que ho era Ferran VII. Per què?

• La màxima autoritat era l’Infant Don Antonio, nomenat per Ferran mentre durés la seva absència.
• Amb la seva passivitat, Murat havia propiciat el cop d’estat a favor de Ferran i la caiguda de l’odiat Go­doy.
• La gent suposava que Ferran tenia el suport total de Napoleó, ja que havia anat a Baiona per a ser reconegut i per a concretar el seu matrimoni amb una neboda del emperador.
• Les insinuacions de contracop de Carles IV, comunicades a les autoritats fernandines, no van ser publicades segurament per prudència.
• El propis consellers de Ferran, com per exemple Escoiquiz, manifestaren que “tenia motivos particulares para conocer que Napoleon era tan racional como justo y que era precisa oírle y contentarle de todos modos...” Per als fernandinos, Napoleó havia passat en poc temps de ser un dimoni i l’enemic de la civilització a ser “tan racional y justo”
• Ferran no comunica la seva renuncia a la corona fins els dies 5 i queda confirmada el 6 de maig.

Tot sembla indicar que els fernandins no tenien motius per a increpar Murat el dia 1 de maig i protagonitzar el motí del dia següent. Llavors, si els responsables del motí no van ser els fernandins, només podien ser-ho els de l’altre bàndol: els godoystes.
Però el motí no podia haver estat una actitud espontània del poble i d’alguns militars? Segurament no pot considerar-se espontani el repartiment de fulls clandestins que deien: “Las diez de la mañana es la hora fatal acordada para alzar el telón a la más sangrienta tragedia” i foren repartits el dia 1 de maig aprofitant la gernació concentrada per motiu de la celebració de la fira anual de Santiago el Verde, a les ribes del Manzanares. A més a més, trobem en les memòries d’Alcalá Galiano el següent paràgraf:

... hallándome vistiendo para salir a la calle con la inquietud natural en aquellas horas, cuando mi madre, azorada, le dijo: ya ha empezado. No necesitava designar el hecho que tenia principio, sino que se daba noticia de su llegada como de cosa conocida a suceder...

Segurament trobaríem més indicis que els fets no s’originarien per generació espontània, però podem apuntar que tot estava organitzat pel godoystes. Un altre petit indici el trobem en els militars implicats en el motí: els herois del dia van ser els oficials d’artilleria Doiz i Velarde. I casual­ment, Godoy era el gran protector i modernitzador de l’arma d’artilleria.

El moviment insurreccional fracassa a Madrid, s’inicia una repressió sagnant considerada com a martiri de patriotes. Però, ni més ni menys violenta que si els fets s’haguessin produït en qualsevol ciutat, vila o poble de qualsevol país del món, en aquella època. També resulta sorprenent que la insurrecció de varies províncies s’inicia una vegada coneguts els esdeveniments de Baiona, tal com ha ratificat i coneixem per l’historiador madrileny Federico Bravo, que en el seu llibre sobre l’historia de la capital espanyola, Del 2 de mayo al ferrocarril, diu textualment:

Cuando los madrileños supieron que su rey, Carlos IV, habia cedido su trono a Napoleón a cambio de una jugosa pensión, que los tratados hispano-franceses no eran sino una claudicación vergonzosa ante aquél, y que los nobles acudian a los bailes de gala de Murat, lugarteniente de Napoleón en España, se iniciaron las movilizaciones.

En quin moment és conegut el fet de la cessió de la corona a favor de Napoleó per part de Carles IV? No podia ser abans del 8 de maig, quan Carles IV notifica la seva decisió al Consell de Castella, i no més tard del dia 20 de maig, amb la publicació de “La Gaceta de Madrid”, i “se iniciaron las movilizaciones”. I aquestes mobilitzacions, o millor dit: el moviment insurreccional, es fa a nom de Ferran VII.

Serà interessant aprofundir en els fets ocorreguts, tant a Baiona com en el regne d’Espanya, a la resta del mes de maig i el mes de juny d’aquell any de 1808.

Tornant a les preguntes plantejades a l’inici d’aquest article podem dir: els fets ocorreguts a Madrid els dies 1 i 2 de maig de 1808 van ser planificats, organitzats i portats a la pràctica, segurament, pel partidaris de Godoy i de Carles IV. Això dona peu a dir que la Guerra de la Independencia no va esclatar el “Dos de Mayo”. Volgudament no he entrat en la valoració i el comportament dels protagonistes dels fets, i sobretot en els signants dels documents oficials. Si ho van fer per la felicidad de los españoles seria digne; però si ho van fer sota pressió o coacció, la cosa no pintaria gaire patriòtica, per dir-ho d’una manera suau. Sóc conscient que aquest tema no pot quedar tancat, segurament generarà controvèrsia. Benvinguda, així podrem acostar-nos un mica més a la veritat històrica.

Gustau Adzerias i Causi