Ruta Pau Claris (7 març 2009) Crònica

CRÒNICA DE LA RUTA PAU CLARIS. 7 DE MARÇ DE 2009

El dia 7 de març de 2009, les persones convocades per la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya vam fer la Ruta Pau Claris que, a Barcelona, recorre els indrets més significatius en la història de la Guerra de Separació (o dels Segadors) i en la que el president de la Generalitat va tenir un paper significatiu.
Les fotografies que trobareu a continuació corresponen a la ruta d'aquell dia.

Miquel Coll i Alentorn, Resum d'història dels Països Catalans, Curial Edicions Catalanes, p. 101: [A causa de la guerra dels Trenta Anys], "hi hagué, durant catorze anys, un exèrcit reial a Catalunya, amb els corresponents allotjaments i amb els corresponents abusos dels soldats (espanyols, napolitans, irlandesos i valons). Havent caigut la plaça fronterera de Salses en poder dels francesos, per traïció de l'alcaid,que, contra les Constitucions, no era català, els catalans van dreçar en armes un exèrcit de vint-i-cinc mil a trenta mil homes, el més gran exèrcit que s'hagués format mai dins Espanya, i Salses fou reconquerida (1640).

La victòria de Salses i la retirada de l'exèrcit francès permetia la retirada de l'exèrcit espanyol, i els poders catalans van demanar que Catalunya fos alliberada d'aquesta càrrega que suportava feia tants anys. (...) Però Olivares... va deixar l'exèrcit a Catalunya, amb els consegüents abusos de la soldadesca, que, sense correctiu de cap mena, s'hi lliurà desenfrenadament. Robatoris, homicidis, violacions, malmetement dels productes de la terra, talles exorbitants, marcaven el pas de les tropes reials per les viles i els camps de Catalunya. La resposta hi fou l'alçament, que, havent començat a la Selva i l'Empordà, es va anar estenent per tot el país. Més de tres mil camperols van entrar a Barcelona, forçaren la presó i donaren la llibertat a Francesc de Tamarit i altres autoritats catalanes empresonades pel virrei. Les tropes de Felip IV prenien terribles venjances a Calonge, Palafrugell, Roses, Perpinyà, Palautordera i Santa Coloma de Farners. A Barcelona, el dia de Corpus (7 de juny de 1640), els segadors entrats a la ciutat van promoure una revolta, en el curs de la qual foren assaltades les Drassanes i va morir el comte de Santa Coloma, virrei de Catalunya. Aquesta jornada és coneguda amb el nom de Corpus de Sang.

Sabent que al Baix Aragó es preparava un gran exèrcit contra Catalunya, Pau Claris, president de la Generalitat, va entrar en relacions amb França. L'exèrcit va penetrar pel sud de Catalunya, i, vencent al resistència que els catalans li oposaven, va arribar davant Barcelona. La ciutat va salvar llavors Catalunya, vencent l'exèrcit a la batalla de Montjuïc (26 de gener de 1641)."

Una imatge dels assistents a la ruta