GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat

Rutes. Excursions

Tertúlies

Fes-te col·laborador

Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR

Ruta Pau Claris (7 març 2009) Crònica


CRÒNICA DE LA RUTA PAU CLARIS. 7 DE MARÇ DE 2009

El dia 7 de març de 2009, les persones convocades per la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya vam fer la Ruta Pau Claris que, a Barcelona, recorre els indrets més significatius en la història de la Guerra de Separació (o dels Segadors) i en la que el president de la Generalitat va tenir un paper significatiu.
Les fotografies que trobareu a continuació corresponen a la ruta d'aquell dia.

Miquel Coll i Alentorn, Resum d'història dels Països Catalans, Curial Edicions Catalanes, p. 101: [A causa de la guerra dels Trenta Anys], "hi hagué, durant catorze anys, un exèrcit reial a Catalunya, amb els corresponents allotjaments i amb els corresponents abusos dels soldats (espanyols, napolitans, irlandesos i valons). Havent caigut la plaça fronterera de Salses en poder dels francesos, per traïció de l'alcaid,que, contra les Constitucions, no era català, els catalans van dreçar en armes un exèrcit de vint-i-cinc mil a trenta mil homes, el més gran exèrcit que s'hagués format mai dins Espanya, i Salses fou reconquerida (1640).

La victòria de Salses i la retirada de l'exèrcit francès permetia la retirada de l'exèrcit espanyol, i els poders catalans van demanar que Catalunya fos alliberada d'aquesta càrrega que suportava feia tants anys. (...) Però Olivares... va deixar l'exèrcit a Catalunya, amb els consegüents abusos de la soldadesca, que, sense correctiu de cap mena, s'hi lliurà desenfrenadament. Robatoris, homicidis, violacions, malmetement dels productes de la terra, talles exorbitants, marcaven el pas de les tropes reials per les viles i els camps de Catalunya. La resposta hi fou l'alçament, que, havent començat a la Selva i l'Empordà, es va anar estenent per tot el país. Més de tres mil camperols van entrar a Barcelona, forçaren la presó i donaren la llibertat a Francesc de Tamarit i altres autoritats catalanes empresonades pel virrei. Les tropes de Felip IV prenien terribles venjances a Calonge, Palafrugell, Roses, Perpinyà, Palautordera i Santa Coloma de Farners. A Barcelona, el dia de Corpus (7 de juny de 1640), els segadors entrats a la ciutat van promoure una revolta, en el curs de la qual foren assaltades les Drassanes i va morir el comte de Santa Coloma, virrei de Catalunya. Aquesta jornada és coneguda amb el nom de Corpus de Sang.

Sabent que al Baix Aragó es preparava un gran exèrcit contra Catalunya, Pau Claris, president de la Generalitat, va entrar en relacions amb França. L'exèrcit va penetrar pel sud de Catalunya, i, vencent al resistència que els catalans li oposaven, va arribar davant Barcelona. La ciutat va salvar llavors Catalunya, vencent l'exèrcit a la batalla de Montjuïc (26 de gener de 1641)."





Una imatge dels assistents a la ruta

L'Àngel de la Plaça de l'Àngel a Barcelona

Font d'en Fiveller (1367)

Al tombant de la font d'en Fiveller

Entrada a l'església
dels Sants Just i Pastor
lloc de bateig de Pau Claris

Torre del campanar de l'església
dels Sants Just i Pastor

Làpida a terra amb data del 1763

Altar de l'església
dels Sants Just i Pastor

Una altra làpida a terra amb data del 1723

Altar de Sant Feliu
(Església dels Sants Just i Pastor)

Un escut de Catalunya a l'interior
de la torre del campanar

Una porta amb 6 panys
a l'interior de la torre del campanar

Porta medieval de l'Ajuntament de Barcelona

Porta medieval de l'Ajuntament de Barcelona

Placa a l'interior de l'oficina de La Caixa
que commemora la creació el 1401
a Barcelona de la Taula de Canvi,
primer banc públic europeu

Plaça de Sant Jaume,
amb la manifestació paral·lela
a la celebrada a Brussel·les
per a reclamar l'Estat català

Església de la Mercè, segons alguns fonts,
lloc on va ser enterrat el virrei Santa Coloma

Façana de Sant Miquel
(Església de la Mercè)

L'arcàngel Sant Miquel

Detall de l'arcàngel Sant Miquel

Detall de l'arcàngel Sant Miquel

Torre a la muralla romana

Torre a la muralla romana

 

Santa Maria del Mar

 
 

 

 

Mapa de la ciutat de Barcelona
Font: Taedium
Adaptat per Ramon Freixes

Recorregut de la ruta



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici