42: Joan de Cardona heroi del setge de Malta

En l’article número 33 de la sèrie Qui és…, ja vam parlar de l’estreta vinculació de l’illa de Malta amb la monarquia catalana i vam fer esment del Gran Setge de Malta (1565) i de com les fortificacions fetes construir per un dels grans mestres catalans de l’orde de Malta, Joan d’Omedes, que resultarien fonamentals per aturar l’atac turc.

El Gran Setge de Malta (18 de maig-11 de setembre de 1565) ha estat un dels fets d’armes més sagnants i ferotges de la història europea. La victòria cristiana va ser una de les victòries més celebrades i la de més impacte emocional sobre l’Europa del segle XVI, tant pel desequilibri de forces en combat, com perquè va significar el final de la percepció d’invencibilitat que els europeus tenien de l’exèrcit turc.

Omedes no va ser l’únic català que va jugar un paper fonamental en aquest episodi. Un altre català, que va contribuir a la victòria final, va ser Joan de Cardona i Requesens.

Joan de Cardona, baró de Sant Boi, capità general de les galeres de Sicília i Nàpols, nét de Joan Ramon Folc IV de Cardona, cinquè comte i primer duc de Cardona. La intervenció de Cardona, el 28 de juny, que va travessar amb les seves galeres l’estol turc i va aconseguir introduir reforças a l’illa, va ser decisiva per aixecar la moral dels assetjats.

Joan de Cardona també va jugar un paper decisiu en la posterior (1571) batalla de Lepant (gairebé una victòria catalana). Designat Navarra, entre 1595 i 1610. Mentre ocupava aquest càrrec, va escriure una carta a l’abat de Montserrat, on havia estat escolanet en què li demanava “digueu als meus germanets, els escolans, que no m’oblidin i que m’encomanin a la verge”.

Armand Sanmamed