87: Copacabana és catalana?

Tots hem sentit parlar de la platja de Copacabana. És, segurament, la platja més famosa de Rio de Janeiro i, juntament amb Ipanema, Leblon o Botafogo, una de les platges més conegudes del món.

El nom Copacabana prové d’una advocavió mariana, la Mare de Déu de Copacabana que, segons la historiografia oficial, té el seu origen en una advocació mariana boliviana del mateix nom, a la riba del llac Titicaca. La llegenda explica que la Marde de Déu es va aparèixer a un jove pescador del Titicaca, que va esculpir una imatge - una Mare de Déu vestida de daurat posada damunt una mitja lluna- que després seria coneguda com a Nostra Senyora de Copacabana. Una altra llegenda explica que, durant l’època de la conquesta o poc després,  una tempesta va sorprendre uns espanyols que navegavent pel llac Titicaca. Espantants, van pregar a la Mare de Déu de la Copacabana que els salvés. Un cop salvats, com agraïment, li van construir una església en aquell lloc. Així doncs, també hi hauria una versió europea de l’origen de la Copacabana boliviana

Pel que fa a l’etimologia del mot Copacabana, el professor José Ignacio Henao Salazar, de la Universitat de La Rioja,creu que la paraula no és ni espanyola ni portuguesa i, per tant cal buscar-li un origen indígena [1]: de l’aimara qhupax (blau) i qhawaña (observar), o sia, ‘mirar el blau’- “quta (llac) i qhawaña (observar), o sia, ‘mirar el llac’. Encara que, però, “mirar”, de fet, en aimara, és uñaña o ullalla, i mirador seria uñjhaña.. Malgrat tot, Henao Salazar conclou que no hi ha elements per decidir si la paraula és quítxua o aimara. Dit d’una altra manera:  les teories que advoquen per un origen indígena no són, ni molt menys, concloents. El professor Henao afirma que la paraula és indígena només perquè, per eliminació, no pot demostrar un origen portuguès o espanyol. HI hauria una alternativa?

D’entrada cal dir que l’advocació mariana de Copacabana, a part d’Amèrica del Sud, només  la trobem a Catalunya. Copacabana és el nom d’una Mare de Déu venerada a Barcelona encara a principis del segle XX, segons recull en Joan Amades. Al convent de Santa Mònica hi havia la capella de la Mare de Déu de Copacabana. També està demostrada l’existència, a Torroella de Montgrí, l’any 1669, d’una capella consagrada a Nostra Senyora de Copacabana (v. document annex al final de l’article), que es troba a l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, on s’explica que un habitant de Barcelona originari de Torroella de Montgrí, Pere Vicenç Pagès, va encarregar a un orfebre barceloní, Francesc Mas, “de daurar, jo dit Mas, lo retaule de la capella dita del Sant Cristo y de Nostra Senyora de Copacabana de la iglésia parroquial de dita vila (Torroella de Montgrí)”.

Igualment, està documentada una sèrie de pintures d’Antoni Viladomat i Manalt, realitzada entre 1728 i 1745, d’oli sobre tela, titulada Catorze misteris del Roser, procedent de la Capella del Santíssim Sagrament i de la Verge de la Copacabana de l’església parroquial de Torroella de Montgrí. Aquestes pintures es van poder salvar dels estralls de la Guerra del 1936-1939 perquè es van amagar al mas de Can Quintana de Colomers. Per les raons que sigui, només una està localitzada, al Museu Diocesà de Girona, número d’inventari 491 i dipositada al Seminari Episcopal de Girona des del 1988.

Si,  a això, afegim que pel fet de ser patrona de les aigües moltes naus espanyoles dels ports de Colòmbia i Perú duien imatges d’aquesta mare de Déu i que una d’elles, segons s’explica, va anar a parar al litoral brasiler, on comerciants espanyols van fundar l’església de Copacabana, en una zona anomenada Sacopenapá pels indígenes i, més endavant i com a conseqúència d’aquest fet, el nom importat va acabar substituint el nadiu [2]. Això va passar a partir del 1580, quan l’annexió de Portugal al regne d’Espanya va facilitar l’arribada i estada de comerciants espanyols que van introduir l’esmentada advocació mariana Un cas semblant el trobem amb la introducció del culte a la Mare de Déu de Montserrat a Santos i altres llocs del Brasil (v. Sabies que... núm.77).

Per tot plegat, no seria lícit pensar en un possible origen català del mot i la veneració de Copacabana?

ANNEX

Die martis .ii. mensis iulli. Anno a Nativitatis Domini .M.DC.LXVIIII

Ego Franciscus Mas, daurator, civis Barcinone, gratis, etc. Confiteor et reçognosco vobis honorabili Petro Vincencio Pagès, civi Barcinone, oriundo vero ville de Torroella de Montgri, gerundensis diòcesis, presenti, quod numerando, realiter et de facto, in notarii et testium infrascriptorum presencia, ex solvistis, mihi centum sexaginta quinqué libras monete Barcinone.

Et sunt ad bonum computum quingentum librarum dicte mo­nete, et pro secunda solucione carum, scilicet, del concert fet entre nosaltres, dites parts, de daurar, jo dit Mas, lo retaule de la capella dita del Sant Cristo y de Nostra Senyora de Copacabana de la iglésia parroquial de dita vila, prout large continetur ininstrumento dicti concert, recepto apud notarium infrascriptum un­de­cimo die.februarii proxime preteriti.

Et ideo renunciando, etc. Presentem de dictis centum et se­xa­gin­ta quinqué libris facio vobis apocam de soluto.

Testes sunt: honorabiles Bonaventura Bosch, mercator, civis et Martinus Ricart, scriptor Barcinone.

AHPB, Pere Màrtir Ferrer, leg. 6, protoc. aflo 1669

Carles Camp