43: Cosme Argerich, pare de la medicina argentina

El metge d’origen catàlà Cosme Argerich és el pare de la medicina argentina per tal com, abans i després de la independència de les provínicies del virregnat del Riu de la Plata, va ser l’impulsor dels estudis moderns d’aquesta disciplina científica.

Cosme Argerich va néixer a Buenos Aires el 26 de setembre de 1758. Fill d’un metge català, Francesch Argerich, afincat al virregnat. Va ser, precisament, el seu pare qui l’el va enviar a estudiar a Catalunya, on va obtenir el títol de medicina. Durant uns anys va exercir la professió a Barcelona, temps en què va aprofitar per casar-se amb la catalana Margarida Martí. El 1784, va retornar a Buenos Aires i, poc després, va ser nomenat metge de l’escola d’orfes i responsable del Protomedicato, la institució que regulava la professió mèdica al virregnat.

En aquells anys, i juntament amb uns altres dos metges catalans (Agustí Fabra i Bernat Nogués), redacta les ordenances del Real Colegio de Medicina y Cirugía de Buenos Aires. És llavors quan dedica especial atenció a la prevenció contra la verola i, el 1802, és nomenat catedràtic de medicina i director general de les facultats de medicina, cirurgia i farmàcia.

En els moments decisius del nou context polític en què entrava el país el 1810, Cosme Argerich opta per donar suport a les tesis independentistes. Participa en el Cabildo Abierto de 22 de maig de 1810 que donarà lloc a la revolució independentista. El 1813 és nomenat catedràtic de la Facultasd médica y Quirúrgica. A partir d’aquell moment, es dedica a elaborar un nou pla d’estudis de la carrera de medicina, adaptat als avençons moderns., pla que es aprovat pel govern. El 1814, en els moments àlgids del conflicte armat per la independència del país, elabora un reglament de medicina militar i el 1816 passa a dirigir el departament d’hospitals de l’exèrcit. Va morir el 14 de febrer de 1820.

Cosme Argerich pertany a una de les diverses generacions de catalans (o fills de catalans) instal·lats al virregnat del Riu de la Plata que van tenir una participació destacada en el decisiu inici del segle XIX argentí. Joan Larreu (conegut com a Juan Larrea), i Domènech Matheu van ser a primera fila política, Felip Senillosa va ser un enginyer decisiu en els grans projectes constructius i ja hem comentat la tasca de Cosme Argerich en l’àmbit de la medicina. Molts d’altres catalans van participar, també decisivament en la formació y la consolidació de les institucions del nou estat. N’anirem parlant.

Ramon Freixes i Sala