28.03.2009 Joan Cavaller. Conferència a Terrassa: Ibers. Antecedents jònics i fonament nacional...

Dissabte 28 de març de 2009, a les 11:00 hores, Joan Cavaller va oferir una conferència a la Biblioteca Municipal de Terrassa, amb el títol "Ibers. Antecedents jònics i fonament nacional de Catalunya", com a part del curs Llengua i Cultura dels Ibers que organitza l'associació Amics dels Ibers.

Biblioteca Municipal de Terrassa, c/ Passeig de les Lletres, 1




Crònica de l'esdeveniment: En la seva exposició, Joan Cavaller va presentar diferents arguments per a justificar la relació existent entre ibers i catalans. La historiografia catalana actual ignora que existeixi aquesta relació de continuïtat i així, quan es parla de la nostra història, s’entén majoritàriament que no hi ha catalans més enllà de l'any 1000 d.C. En efecte, els llibres d'història de Catalunya expliquen que la primera aparició escrita de la paraula "català" es troba al Liber Feudorum Major (c. 1107) on apareixen els cognoms d'uns soldats (Geral de Cataluing, Raimundi Catalani i Arnal Catalan) a Carcassona al servei del comte de Barcelona, Ramon Berenguer III. En aquesta mateixa època, any 1137, es va produir la unió entre els comtats catalans de Barcelona, Girona, Osona, Cerdanya i Ribagorça amb el regne d'Aragó. Poc després, al 1151, en el Tractat de Tudilén, catalans i castellans van pactar la divisió territorial de les futures conquestes dels territoris ocupats pels africans a la Península. La independència dels comtats catalans respecte al poder carolingi esdevinguda al 988 amb el comte Borrell constitueix igualment un fet bàsic per a explicar l’aparició dels catalans a la història.

Aquests esdeveniments tenen en comú el fet de pertànyer a l’àmbit de la política. Cavaller va argumentar que aquesta forma de pensar es basa en el paradigma filosòfic de sofistes, Plató i Aristòtil, autors per als quals les diferents formes de relació social (econòmiques, familiars, religioses, artístiques, jurídiques, etc.) se sotmeten al criteri de la política i la seva concreció en la persona del més fort (en el cas dels sofistes) i el monarca (Plató i Aristòtil). Aquesta forma de pensar ens impedeix comprendre que els catalans existien abans de l’any 1000 d.C., és a dir, abans de fets polítics: la Corona d’Aragó i la independència respecte als carolingis. D’acord amb Cavaller, les relacions socials de tipus nacional són diferents de les relacions socials de tipus polític, de manera que podem parlar de catalans més enllà d’aquelles estructures de poder.

La superació de la filosofia que concedeix preeminència social a la política ens ha de permetre relacionar els catalans amb el poble dels ibers, que ocupaven el mateix territori. Per a fer-ho possible, en primer lloc cal superar la nostra restricció ideològica que converteix els ibers en un conjunt de tribus inconnexes i primitives. Ben al contrari, a través de Massàlia, Empúries i Sagunt, els ibers van incorporar els trets culturals característics de la Grècia jònica, és a dir, la Grècia de la filosofia (Tales, Anaximandre, Anaxímenes, Pitàgoras, Heràclit...), la Grècia de la ciència natural, la Grècia de la democràcia, la Grècia de la poesia i la tragèdia, la Grècia de la religió apol•línia, etc.

Per a saber-ne més: Joan Cavaller, Teoria de les nacions, Llibre 1.

Imatge de la sèrie de TV3, Via Augusta, on un romà examina una esclava ibera. Aquesta imatge reprodueix perfectament el nostre imaginari pel que fa als ibers: gent bruta, inferior, sense cultura	Epigrafia ibera: Múrcia, València, Aragó, Catalunya i Llenguadoc
Dos moments de la intervenció d'en Joan	Cavaller a la Biblioteca Municipal de Terrassa