89: El cant hindú de les pedres del monestir de Sant Cugat

És evident que les pedres no canten, són objectes inanimats. Però poden servir, i de fet, així ha estat sovint, per escriure-hi de forma perdurable. Des de fa segles, la pedra s’ha fet servir per gravar-hi textos, missatges, oracions o qualsevol altra cosa que l’autor, o qui pagava l’autor, volia que perdurés a través dels segles.

Aquest és el cas dels capitells dels claustres dels monestirs. Aquestes escultures, aparentment, semblen deixades a l’atzar de l’escultor que hi elaborava les imatges amb una finalitat purament estètica o decorativa. Però, això, normalment no és així: normalment, els capitells són mitjans de transmissió d’informació (vegeu els Sabies que... núm 3 i 16), encara que, de vegades, se’ns escapi el missatge o no siguem conscients de la seva transcedència, perquè ens ho impedeix la llunyania del context en què van ser creats.

No és pas així en el cas del claustre romànic del monestir de Sant Cugat del Vallès, on els motius dels capitells venen donats pel lloc on estan col·locats i marquen el decurs de les estacions, depenent en quin punt cardinal estiguin situats. Intercalats entre els capitells que marquen el pas de l’any, n’hi ha d’altres que representen les notes musicals de l’himne del monestir Tot i ser enginyosa, aquesta combinació no té res d’extraordinari.

El que sí ho és, d’extraordinari, és que, les notes musicals estan escrites amb símbols hindús. Així ho ha demostrat l’estudiós alemany Marius Schneider, expert en trobar relacions entre la simbologia musical i la cultura i religió.

I encara és més extraordinari és que ho trobem en altres dos claustres del país: el de la catedral de Santa Maria de Girona i el del monestir de Ripoll, on les notes representen un himne a Maria, com a homenatge a la santa a la qual es dediquen tots dos edificis.

Schneider no ho va trobar en cap altre lloc d’Europa. A Cluny, per exemple, on també hi ha expressions musicals als capitells, no es fan servir símbols hindús.

Aquest fet extraordinri seria una prova que van existir relacions amb la Índia durant els primer segles del segon mil·lenni i que van ser prou importants i intenses com perquè a Catalunya algú conegués la manera d’escriure les notes musicals amb símbols hindús.

Carles Camp

Bibliografia:

Marius Schneider Singude Steiner. (Traducció francesa: Le chant des pierres. Étude sur le rythme et la signfication des chapiteaux dans trois cloîtres catalans de style roman. Ed. Arché. Milano 1976.