GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
44: Joan de Serrallonga i els catalans de Santo Domingo el s. XVI

44: Joan de Serrallonga i els catalans de Santo Domingo el s. XVI


L’illa Hispaniola (Santo Domingo), durant s. XVI, va ser un lloc freqüentat per catalans que, o bé s’hi van establir, o bé hi anaven a comerciar. Ja hem vist el cas de Miquel Jover, de Pere margarit, Ramon Pané (o Pons),Miquel Ballester (Qui és… núm. 36) que, amb el seu soci Joan Soldevila va fundar un trapig sucrer o de Bartomeu Gensana, Jeroni Pedralbes o Jaume Pericas (Sabies que… núm. 88).

 

Un altre català que va acompanyar Colom en el segon viatge va ser l’igualadí Jaume de Serrallonga, escrivà de manament del rei Ferran. Ho sabem gràcies al seu testament, enviat al notari Joan Vilana de Barcelona, l’any 1512. Hi trobem les seves últimes voluntats: disposava un enterrament senzill a l’església de Santo Domingo; que fossin pagats uns deutes a Sebastià de Requesens, Joan Morell, també catalans i residents a l’illa; feia unes petites deixes a Montserrat i a l’església de Santa Eulàlia de Barcelona; llegava els seus béns a Igualada a Jaume i Jeroni Torres i, finalment, ordenava l’establiment d’un cens a favor de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. També, com correspon en aquesta mena de situacions, hi designava els marmessors. Eren, entre d’altres, Joan de Requesens, bisbe de Cefalònia, Miguel Passamonte, aragonès, tresorer reial a Santo Domingo i Pere Torres, parent seu i mercader a l’illa, i al fill d’aquest Jaume Torres, mercader de Barcelona.

 

Lluny del mite que diu que els catalans no van tenir res a veure amb la conquesta i la colonitzacció d’Amèrica, el testament de Serrallonga reflecteix una situació que devia ser ben normal a l’illa de Santo Domingo els primers temps de la conquesta: funcionaris i comerciants catalans i d’altres països de la monarquia catalana que, gràcies a una bona xarxa de contactes familiars o d’altres connacionals, feien els seus negocis a cavall d’Amèrica i Catalunya. Un món de negocis, comerç i influències al qual els catalans s’hi havien avesat després de segles fer el mateix arreu de la Mediterrània, del nord d’Europa o d’Àfrica.

 

 

Armand Sanmamed



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici