91: Carles I no va abdicar com a comte-rei de Catalunya

Si més no, això afirma Rovira i Virgili en la seva obra Història Nacional de Catalunya (1922-1937, 8 vol.).

Tot i que la historiografia oficial diu que, cansat de guerres constants i tocat pel triomf del luteranisme, l’emperador va abdicar, els anys 1555-1556 (abdicacions de Brusel·les), en el seu germà Ferran, la corona imperial i, en el seu fill Felip, els regnes hispànics i els que hi anaven associats com les Índies, l’historiador català sosté que Carles només va cedir els reialmes de Castella, Sicília i Nàpols, però que es va reservar durant un temps el títol d’emperador a petició del seu germà que temia desordres a Alemanya i “seguí tenint-se per Comte-rei Carles I, en nom del qual eren expedits els documents oficials”.

Aquest fet reforçaria la tesi de l’estreta relació que va mantenir Carles I amb Catalunya, país que el va acollir en alguns dels moments més importants de la seva vida i amb el qual es va identificar més profundament, tot i ser senyor d’un immens territori. Catalunya, durant el seu regnat viuria un dels darrers moments d’entesa amb amb la monarquia. Carles I hauria sabut entendre els interessos polítics i comercials dels catalans. L’any 1529, Carles arribaria a dir: “M’estimo més ésser comte de Barcelona que emperador de romans”.

La seva continuïtat com a sobirà català també reforçaria la tesi de l'investigador  català Daniel Ibànyez que sosté que no va viure els seus darrers moments a Yuste, sinó que l’escenari de la seva mort hauria estat el monestir de Sant jeroni de la Murtra a Badalona (1).

Armand Sanmamed

(1)Daniel Ibànyez "Carles V va morir a Yuste o a Sant Jeroni?"www.novahistoria.cat