Joan Cavaller. La nació i el caràcter plural de la sociabilitat (2009)

La lluita persistent dels catalans per recuperar l'autogovern de mà d'espanyols i francesos provoca que els negociadors polítics d'una i altra part xoquin constantment amb discussions sobre conceptes com ara nació, comunitat, Estat, democràcia, legitimitat, etc. Tots ells assumeixen els conceptes en qüestió entenent que defensen la posició més justa i beneficiosa per a la pròpia societat i també per a la majoria de la humanitat, però el fet és que la persistència de les reclamacions catalanes, i la negativa d'espanyols i francesos a rectificar la situació d'ocupació militar i colonització que arrosseguem des dels segles XVII i XVIII, demostren la vigència d'un problema conceptual que ens impedeix arribar a un acord dialogat satisfactori per a totes les parts.

En aquest i propers articles estudiarem els plantejaments ideològics elementals que defensen uns i altres i que, necessàriament, més enllà de les discussions polítiques, ens conduiran als àmbits de les ciències de la nació (que jo anomeno antropologia) i de la filosofia. Aquests articles seran adaptacions a Internet d'articles precedents publicats en paper a la col·lecció Seleccions Histocat i altres llocs.

Per mitjà de l'advertiment d'un nom poc freqüent com ara antropologia per a referir-me a la ciència de la nació vull cridar l'atenció ja d'entrada sobre un problema intel·lectual important. A les Universitats no existeix una facultat d'estudis de la cosa nacional. Qui vulgui aprendre què és una nació, podrà triar estudiar a les facultats de filosofia, política, sociologia i antropologia. En totes elles n'obtindrà coneixements pertinents però no pas una visió sòlida i homogènia. I això és així perquè pensem en uns termes filosòfics generals on la nació no rep el tractament de realitat humana en si mateixa com sí en reben, en canvi, realitats humanes com ara els Estats polítics, les relacions de producció, l'art, la religió, etc.

En el millor dels casos, avui la majoria pensa que nació i Estat són la mateixa cosa. I aquesta és una creença conflictiva perquè hi ha científics que no hi estan d'acord, és a dir, pensen que nació i Estat són coses diferents. Però també ho és perquè els catalans, i molts altres pobles, ens encarreguem de reclamar reconeixement nacional als Estats polítics que ens ocupen.

Un dels primers conceptes a considerar en l'estudi de la realitat nacional és la naturalesa social de les seves manifestacions, com així succeeix amb totes aquelles altres manifestacions humanes que no considerem divines o malaltisses. En efecte, quan parlem d'art, no ens estem referint només a l'obra particular i estrictament individual d'un artista sinó a tots aquells aspectes que relacionen l'artista i la seva obra amb el conjunt de la societat. I és en el reconeixement d'aquesta naturalesa social de l'art on prenem en consideració aspectes com ara el significat de l'obra i la seva evolució històrica. Amb la nació passa el mateix. He fet servir les expressions "divines" o "malaltisses" perquè quan algú, en aquest món, destaca excessivament en la seva individualitat, l'assenyalem com a cosa rara que considerarem genial si és bo (un pintor o un músic excepcionals) o perillós i rebutjable si és dolent (un fanàtic o un egoista).

Així doncs, si hem d'acceptar que la nació és alguna cosa humana existent, haurem de subratllar la seva naturalesa social com també ho fem amb les relacions socials de tipus econòmic (o de producció), familiar (o de parentiu), polític, artístic, filosòfic, etc. En els conflictes entre nacions, com ara per exemple espanyols i bascos, una de les estratègies consisteix a tractar l'altre com a criatura no social o perillosa per a la societat, o el que és el mateix: fanàtic, extremista, nacionalista, terrorista, irracional... És la mateixa estratègia que podem trobar en altres conflictes científics, com per exemple quan els sofistes acusaven Sòcrates d'amagar-se als racons per a pervertir el jovent, o l'Església Catòlica cremava bruixes i heretges, o Marx acusava Hegel de no pertànyer a la societat filosòfica (en tant que defensava els interessos de l'Estat prussià i la burgesia), etc.

Per a analitzar el caràcter social de la nació, faré servir l'expressió "relacions socials de tipus nacional", com també fem servir les expressions "relacions socials de tipus econòmic" o "relacions de producció", o "relacions socials de tipus familiar" o "relacions de parentiu". I, com queda ja dit, jo considero que les "relacions socials de tipus nacional" són una cosa diferent a les "relacions socials de tipus polític". Així, els catalans som políticament una cosa (i en aquest sentit som francesos, andorrans o espanyols), i nacionalment som una altra (i en aquest sentit som només catalans o potser som alguna cosa en comú amb valencians, balears, aragonesos, etc.). Una cosa són els alemanys políticament (i podem trobar-los dividits en dos Estats, la República Federal i la República Democràtica, durant la Guerra Freda) i una altra els alemanys nacionalment (són només alemanys, o potser són saxons, bàvars, etc.). Aquells que neguen la diferència entre nació i Estat tindran problemes per a explicar que els alemanys continuïn existint com a tal cosa (alemanys) abans, durant i després de la Guerra Freda. Quan els espanyols diuen que els catalans no som una nació diferent als espanyols, incorren en contradiccions i absurd quan volen argumentar l'existència de la pretesa nació espanyola en moments en què l'Estat espanyol ha sofert alteracions (invasió napoleònica, ocupació britànica de Gibraltar, independència de les colònies...) i quan l'Estat espanyol no existia (és a dir, abans de 1714).

Tots els éssers humans som criatures socials però, al mateix temps, tots els éssers humans manifestem la nostra sociabilitat en àmbits diferents: polític, nacional, econòmic, familiar, artístic, etc. La sociabilitat és plural. Totes les persones desenvolupem relacions socials en múltiples àmbits. Quan compro el pa estic duent a terme relacions socials econòmiques. Quan demano el diari ho faig en català i per tant em relaciono nacionalment. Quan pago el bitllet del metro contribueixo fiscalment a les arques de l'Estat en tant que hi ha un I.V.A. i per tant participo en una relació social de naturalesa política.

Donat el seu grau de generalitat, el concepte de la pluralitat de les relacions socials pertany a l'àmbit científic de la filosofia. Sòcrates va ser el primer autor a tractar-lo expressament. Durant el judici en què el condemnarien a mort, i que Plató va transcriure a l'Apologia en forma de diàleg entre el filòsof i els acusadors, Sòcrates explica que, en la seva recerca incansable de la veritat, insistia a relacionar-se amb diferents persones que es caracteritzessin precisament per pertànyer a àmbits alternatius de la sociabilitat, a saber: polítics (21c), creadors (poetes, artistes i religiosos) (22b), artesans (22c). Atès que en el judici, Sòcrates es refereix explícitament als mateixos jutges, als seus compatriotes, als seus amics i familiars, i a altres filòsofs, podem interpretar aquí que l'Apologia persegueix el propòsit, entre altres, de subratllar la pluralitat de la sociabilitat de la condició humana. Els escrits posteriors de Plató remarcaran incansablement aquest aspecte ja que, en ells, Sòcrates dialogarà sempre amb persones procedents d'àmbits alternatius de la vida en societat.

El desenvolupament d'aquest article el trobareu a: Joan Cavaller, Teoria de les nacions. Llibre 1.

Joan Cavaller
4 de maig de 2009