GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Cartes del lector. Sr. Josep Mª Betriu i Puig

Cartes del lector. Sr. Josep Mª Betriu i Puig


A propòsit de la publicació a la web d'Histocat del número 35 del Qui és, centrat en la figura de Ramon de Vilana-Perlas i Camarasa (1663-Viena, Segle XVIII), el Josep Mª Betriu i Puig ens ha adreçat aquest comentari que considerem interessant i, amb el seu permís, reproduïm a continuació:

"Tal i com ja va fer constar Ernest Lluch a les seves obres sobre els austracistes catalans, es un fet contrastat que Vilana Perles era fill d'Oliana, de familia de notaris, i trobo que ho haguessin pogut ressenyar.

De fet, fins i tot tinc documents antics de la meva familia d'Oliana redactats i signats per notaris d'aquest cognom.

En un altre ordre de coses, sempre m'ha cridat l'atenció el fet següent: De la mateixa manera que després d'Almansa valencians i aragonesos compromesos venen a Catalunya en lògica i natural retirada a una part encara lliure del que ells consideren el seu pais, també després de l'onze de setembre aquesta retirada de molts refugiats continúa cap a Nàpols, que es una altra part de l'antiga Corona.

Trobo interessant i fins i tot commovedora la consciéncia que aquella gent encara tenía, ja a principis del XVIII, del que era la seva pàtria "latu sensu", que no era altra que la Corona d'Aragó. Aquell gran país protodemocràtic, federal, plurilingüe i multicultural.

Potser per això em sap greu que s'hagi imposat el concepte d'uns Països Catalans unificats, homogenis i amb tendències centralistes. Em sap greu per en Fuster, pero aquets son uns valors gens nostres, d'inspiració clarament acastellanada i gens respectuosos amb els nostres autèntics orígens històrics.

Josep Mª Betriu i Puig
Barcelona, 31 de març de 2009"


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici