Un treball de recerca sobre la descoberta americana i el llibre d'història al Batxillerat

El proppassat 23 de gener, el Guillem C., un estudiant de tercer de batxillerat de l'Institut Jaume Almera, a Vilassar de Dalt, va presentar un treball de recerca centrat en la qüestió de la descoberta catalana d'Amèrica. Us oferim l'entrevista que Gatzara, la publicació de l'institut, ha presentat a propòsit d'aquell fet. Felicitats, Guillem.



Aprofitant l'ocasió, volem cridar l'atenció sobre el text d'història que els alumnes del nostre país fan servir per a aprendre els esdeveniments de la història que ens afecten. El llibre en qüestió ha estat escrit per varis autors coordinats pel Sr. Agustí Alcoberro, actual director del Museu d'Història de Catalunya. Us adjuntem també les imatges de les pàgines del llibre de text que es refereixen al descobriment del Nou Món. 

La informació que reben els nostres estudiants estableix els elements tradicionals que hem heretat de la historiografia castellana malgrat incoherències evidents. Al llibre de text podem llegir:

1. "Colom", "d'origen probablement genovès"
2. "L'empresa va tenir el suport dels frares franciscans de La Rábida (Huelva)"
3. "El 3 d'agost de 1492 s'embarcaren al port de Palos 120 homes a bord de dues caravel·les i una nau"
4. "La corona va organitzar l'empresa americana mitjanaçant la Casa de Contratación de Sevilla (1503), punt de sortida i d'arribada dels vaixells, un organisme que controlava el tràfic de mercaderies i de persones"
5. "Des de 1500, Colom va ser desposseït dels càrrecs, i el Nou Món va ser organitzat seguint l'esquema administratiu de Castella."

El llibre de text coordinat per Agustí Alcoberro té la virtut d'oferir la versió oficial de la historiografia castellana però alhora, de forma dissimulada, la versió contrària de la historiografia catalana que, a partir dels textos de Luis Ulloa, defensa el protagonisme català en la descoberta i colonització inicial del Nou Món. Alcoberro introdueix la versió catalana dels fets americans tot escrivint constantment el cognom "Colom" en català i no pas "Colón" com volen els castellans o "Colombo" en italià com correspondria, segons el text, al seu "origen probablement genovès". Per a acostar-se una mica més a la visió historiogràfica catalana, Alcoberro mostra en el llibre de text el conegut mapa del cartògraf portuguès Domingos Teixeira en el qual es fa evident la presència de simbologia catalana i l'absència escandalosa de simbologia castellana. A més, el text que acompanya el mapa diu "... monarquies hispànica i portuguesa" i així l'autor evita escriure "castellana i portuguesa".

El cas és que en aquest joc de difícils equilibris, el text que assimilen els nostres estudiants incorpora moltes disfuncions que contribueixen, per manca de la informació adequada, a crear de forma acrítica una ideologia castellanista entre els catalans. Així per exemple, l'expressió "hispànica i portuguesa" que llegim al peu del mapa de Teixeira ens dona a entendre, per exclusió dels portuguesos i l'anonimat dels catalans, que hispànic equival a castellà. Abans també se'ns ha dit que l'empresa americana va ser orquestrada seguint l'esquema administratiu de Castella. Hauria valgut més dir "monarquies castellana i portuguesa" i mostrar un mapa diferent per a així evitar la contradicció dels símbols catalans en terres americanes. Per una altra banda, no és adequat parlar de monarques "hispànics" ja que en aquella època Hispània era tota la Península Ibèrica i, en aquest sentit, els monarques portuguesos també ho eren d'hispànics. A més, els Àustries no eren hispànics sinó austríacs (Felip I, Carles I)  i, més tard, a partir de Felip II de Castella, castellans. A més, els monarques del Regne de Castella, que també ho eren del regne de Catalunya, eren també europeus (i per tant no només "hispànics") per les possesions a Flandes, Itàlia i altres indrets. En conseqüència, tot i no desitjar-ho el seu autor, el text projecta als nostres estudiants la identificació dels castellans com a hispànics o pitjor encara, dels hispànics com a castellans i, així, allò hispànic es converteix en espanyol i allò espanyol es converteix en castellà.

Les precaucions i equilibris del text coordinat per Alcoberro es detecten també en l'expressió "el suport dels frares franciscans de La Rábida (Huelva)", ja que d'aquí no es dedueix necessàriament que Colom no tingués el suport d'altres frares. El cas és que, tot i evitar la falsedat de la teoria castellana, el text no refereix l'anada dels frares catalans (Paner, Boïl, Casaus, etc.) i així, un altre cop, els nostres estudiants creuen que els primers moments de la descoberta i colonització van ser obra només castellana. Val la pena citar també l'oblit de l'autor pel que fa a l'esquema administratiu català de les possessions americanes quan resulta evident que el sistema d'organització basat en virregnats procedeix del sistema polític català i, en cap cas, del sistema polític castellà. L'autor oblida també que els càrrecs de Colom (capità general, almirall i virrei) pertanyen a la tradició política catalana, no pas a la tradició política castellana.

L'autor oblida també explicar que la descoberta de les terres americanes va ser possible no només a l'empenta dels portuguesos. De fet, els catalans tenien un imperi marítim a tota la Mediterrània, cosa que no es pot aconseguir sense les condicions tecnològiques i polítiques adequades i, sobretot, sense una tradició històrica. Gràcies a l'experiència procedent de la creació d'aquest imperi mediterrani, els catalans van poder començar a explorar l'Atlàntic i, alhora, exportar tecnologia (com ara cartografia i navegants) a les potències veïnes (portuguesos, castellans, anglesos, etc). Cal recordar que els catalans havien incorporat les Canàries a la Corona al segle XIV i abans de la descoberta americana mantenien contactes comercials intensos amb terres del litoral atlàntic europeu (Portugal, França, illes britàniques, etc.) i africà (Guinea, etc). En els primers moments de la descoberta americana, no hi havia cartògrafs ni pilots castellans. No en tenien perquè no havien adquirit cap experiència marítima mínimament consistent. Observeu que no hi ha noms castellans entre els exploradors dels segles XV i principis del XVI.

De tot això, no res se'ns diu al llibre d'història de Batxillerat. I així, els nostres estudiants acaben creient que la història dels catalans és en realitat història castellana.

En fi, encara hem de recórrer un camí ben llarg. Confiem que la iniciativa de joves estudiants com en Guillem C. serveixi per a cridar l'atenció sobre la història catalana que avui, en els àmbits oficials, encara se'ns oculta.

Llibre d'història dels nostres estudiants de tercer de batxillerat

Joan Cavaller
10 de maig de 2009