Ibers. Fonament nacional > Articles i documents

Joan Cavaller. Ibers, celtes i la descendència de Noè (2)

En el nostre article anterior hem observat la competència entre catalans i castellans per explicar la història dels propis pobles en relació a ibers i celtes, respectivament, i la d'aquests pobles en relació a la descendència de Noè, d'acord amb el mite de la vinguda a la Península Ibèrica del seu net Túbal. La inexistència de la ciència arqueològica va permetre que aquests historiadors fabulessin segons els propis interessos nacionals sense la més mínima restricció.

La manca d'exigència científica va conduir el debat en qüestió a un panorama absolutament caòtic on catalans i castellans, a manca de regles, van veure com, entre altres, entrava en escena l'historiador basc Esteban de Garibay per a reclamar un lloc en el joc. La irrupció no esperada de l'historiador basc va posar en evidència la banalitat de la discussió sobre la descendència de Noè però, encara més, va posar en evidència que aquella discussió era en realitat, com també avui ho és el treball dels historiadors a partir de les troballes de l'arqueologia, un instrument més al servei de l'enfrontament nacionalista entre castellans i catalans a la Península Ibèrica.

L'historiador català Jeroni Pujades ens ofereix un bon resum de com la discussió havia degenerat en múltiples propostes incompatibles:

Florian de Ocampo, que es uno de los que opinan que Tubal vino por mar, dice que hizo su navegación por el mar Océano, y que entrando por la tierra de España, la primera provincia en que paró de propósito, é hizo asiento, fué la Bética, que hoy se nombra Andalucía; y si bien señala que pobló algunos lugares, no los nombra. Y dice que despues de haberlos dado leyes y modo de vivir: navegando por la costa del mar Océano, y marina de Portugal, fundó una poblacion á la que nombró Setúbal; y que despues se volvió atrás ácia el mar Mediterráneo, y llegó á la provincia que hoy se llama Cataluña; y que en un sitio alto junto al mar edificó una poblacion que la puso por nombre Tarazoau (...) y hoy se llama Tarragona (...).

(...) Otros, y entre ellos nuestro Viladamor y Pedro Antonio Beuter dicen que vino Tubal por el mar Mediterráneo, y esta opinión parece que la sigue el Maestro Pedro Medina (...). Y prosiguen Viladamor y Beuter diciendo que al entrar Tubal en lo que hoy es España, descubrió unas montañas muy altas, á las cuales nombró Setubals, y que despues al cabo de algun tiempo se llamaron Pirineas; y que navegando por allí por la costa de tierra, el primer lugar que fundó fue Tarazoau, que hoy se llama Tarragona como lo dejo dicho (...)

Garibay tambien es de aquesta opinion, de Tubal vino por el Mediterráneo; pero dice que subió por el rio Ebro arriba porque era navegable hasta Cantabria (...) y que tomó asiento, y fundó sus primeras caserías ó barracas, y pueblos por aquellas montañas de Cantabria (...)

Otros historiadores, y entre ellos nuestro catalán Tomic, dicen que vino Tubal por tierra, y así lo entendieron Diego de Valera, y el arzobispo D. Rodrigo, referido por Micer Luis Pons de Icart; pero estos tres, todos estan discordes sobre el sitio en que primero tomó asiento Tubal con sus gentes. Tomic dice que el primer pueblo que Tubal fundó en España fue Amposta, situada mas abajo de Tortosa en la ribera de Ebro cerca del mar, y así en tierras de Cataluña. Diego Valera dice que pobló primero Montes de Hoca, cerca de la ciudad de Burgos de Castilla. El arzobispo D. Rodrigo dice que la primera población de Tubal fué en los montes Pirineos, pero no dice qué pueblo, ni en qué parage, sino que desde aquí bajó á proseguir las demas poblaciones de España. (Jeroni Pujades. Crònica universal del Principado de Cataluña. Llibre I, cap. 9)

Que el net de Noè arribés a Montes de Hoca o Cantàbria després de la seva navegació per l'Ebre, sona especialment ridícul, però no pas perquè no fos possible sinó perquè no hi ha cap prova que ho avali. Tanmateix, per la mateixa raó, hem de creure mancat de sentit que Tubal arribés a Andalusía, a Setúbal, a Catalunya o a qualsevol altre indret de la Península Ibèrica i, en definitiva, que ningú anomenat Tubal arribés enlloc.

Malgrat tot, els historiadors estaven massa embrancats en la discussió sobre l'origen dels pobles prerromans de la Península Ibèrica com per prescindir-ne absolutament. La importància del tema no estava en el lloc d'arribada de Tubal sinó en el fet mateix de Tubal, ja que a través d'aquest personatge de la mitologia es deduïa la realitat nacional d'un substrat ètnic prerromà unitari d'abast peninsular. Tubal i les seves gents, tots eren un únic poble. Però... quin poble? avantpassat dels catalans o avantpassat dels castellans? Aquesta és l'autèntica raó de la discussió entre historiadors. Avui, atès que els catalans estem colonitzats pels castellans, aquesta discussió no tindria sentit perquè els castellans imposen llur discurs a través de les escoles i les universitats, però al segle XVI esdevenia un tema fonamental.

En el context de la monarquia dels Àustries, i fins que Felip II de Castella i els seus hereus no van deixar clara llur inclinació pro-castellana i llur propòsit en contra dels interessos dels estats de la Corona d'Aragó, la qüestió d'interès real estava en quin dels dos pobles, castellans o catalans, gaudirien de preeminència. Si els historiadors aconseguien convèncer tothom que els descendents de Noè havien aterrat i procreat a Catalunya (Castella), i en conseqüència els castellans (catalans) eren un poble secundari nascut a partir dels catalans (castellans), tindríem un argument de pes per a obligar els Àustries a construir la corona i l'imperi tot concedint als catalans (castellans) el dret a governar.

Atès que, per causa de la irrupció d'Esteban de Garibay i altres historiadors, la discussió no podia continuar ja tractant d'elucidar el lloc d'arribada de Tubal, la historiografia castellana va reaccionar alterant les regles del joc. A partir d'aquell moment, el tema a discutir seria tan sols el fet que els descendents de Tubal serien un únic poble. El gran historiador castellà Juan de Mariana va ser l'encarregat de reformular l'escenari:

Tubal, hijo de Jafet, fué el primer hombre que vino á España. Así lo sienten y testifican autores muy graves, que en esta parte del mundo pobló en diversos lugares, poseyó y gobernó á España con imperio templado y justo. La ocasión de su venida fue en esta manera. El año que después del diluvio general de la tierra, conforme á la razon de los tiempos mas acertada, se contaba 131, los descendientes de Adan, nuestro primero padre, se esparcieron y derramaron por toda la redondez de la tierra y por todas las provincias (…). A la familia y descendencia de Jafet, hijo tercero del gran Noé, dieron la parte de Asia que mira el septentrión, desde los famosos montes Tauro y Amano, demás desto toda la Europa. Hecha la partición en esta forma, los demás hijos de Jafet asentaron en otras provincias y partes del mundo; pero Tubal, que fué su quinto hijo, enviado á lo postrero de las tierras donde el sol se pone, conviene á saber, á España, fundó en ella dichosamente y para siempre en aquel principio del mundo, grosero y sin policía, no sin providencia y favor del cielo, la gente española y su valeroso imperio. (Juan de Mariana, Historia general de España, 1, 1)

Efectivament, el que interessa és "la gente española y su valeroso imperio". Tots espanyols, fins i tot els navarresos que, recordem, des de 1512 formaven part dels dominis dels reis de la Corona d'Aragó i a partir de 1516 dels dominis del Regne de Castella. Però també els portuguesos que, recordem, des de 1580 formaven part dels dominis dels Àustries. Un únic poble peninsular organitzat políticament en regnes diferents però nacionalment sense distinció d'origen:

Averigudada cosa y cierta es, conforme á lo que de suso queda dicho, que Tubal vino á España; mas en qué lugares hiciese su asiento, y qué parte de España primeramente comenzase á poblar y cultivarla, no lo podemos averiguar, ni hay para qué adivinarlo; dado que algunos piensan que en la Lusitania; otros que en aquella parte de los Vascones que se llama hoy Navarra. Toman para decir esto argumento los portugueses de Setúbal, pueblo de Portugal; los navarros de Tafalla y Tudela, los cuales lugares, mas por la semejanza de los nombres que por prueba bastante que tengan para decirlo, sospechan fueron poblaciones de Tubal… (Juan de Mariana, Histoira General de España, 1, 7)

"Ni hay para qué adivinarlo". La solució oferta per Juan de Mariana va contribuir a simplificar enormement el problema dels origens dels pobles de la Península Ibèrica i, particularment, va simplificar enormement el problema ideològic de la monarquia dels Àustries que ara ja no haurien de preocupar-se d'elaborar ni justificar, a través dels cronistes reials, històries basades en feble mitologia. De fet, podem constatar que després de Mariana la historiografia castellana va caure en una plàcida apatia de la que no escaparia fins al segle XIX quan, després de Napoleó, i en un context ideològic europeu evolucionat i definit per la superació de les monarquies absolutes i l'aparició de la democràcia (liberalisme, republicanisme, socialisme...), caldria esforçar-se a legitimar el nou subjecte polític nascut de l'ocupació militar i el desmantellament dels estats de la Corona d'Aragó esdevinguda al 1714: l'estat espanyol.

Malgrat l'ocupació militar castellana dels estats de la Corona d'Aragó, la repressió brutal consegüent, i el persistent silenci entre els historiadors castellans imposat per Juan de Mariana, els historiadors catalans continuarien la lluita ideològica per demostrar la naturalesa nacional diferenciada del propi poble respecte als invasors. En el proper article escoltarem les veus d'aquests historiadors catalans.

Enllaços:
Jeroni Pujades, Crònica universal del Principado de Cataluña (1609). Llibre I, cap.9
Juan de Mariana, Historia general de España (1592), Llibre 1, cap.1

Joan Cavaller
11 de maig de 2009

Joan Cavaller. Ibers, celtes i la descendència de Noè (2)

Política de cookies