Joan Cavaller

va néixer a Barcelona l'any 1962. És llicenciat en Història General i Geografia (1988), Filosofia (1998), Administració i Direcció d'Empreses (2004), Investigació i Tècniques de Mercat (2005) i Comunicació Audiovisual (2011). L'any 2000 va crear l'editorial Prohom Edicions S.L. i el 2009 l'editorial de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya.

Publicacions com a editor (Prohom Edicions S.L.)

Col·lecció Estudis sobre el Món Antic

1. Miquel Bastons, La inteligencia práctica (La filosofía de la acción en Aristóteles). Set 2003. ISBN: 978-84-931492-2-2
2. Ciceró, República. Introducció de Joan Puigcercós. Estudi i presentació de Pere Villalba. Febrer 2006

3. Claudio Calabrese, El símbolo del viaje en la cultura antigua: la Odisea y la Eneida. Octubre 2007

Col·lecció Pensament Contemporani

4.       Miquel Bastons, Norbert Bilbeny, Montserrat Bordes, Miguel Candel, Jordi Carcasó, Joan Cavaller, Francesc Grané, Andreu Grau, Carles Llinàs, Francesc-Xavier Marín, Josep Ramoneda, Begoña Román, Francesc Torralba i Miquel Tresserras, Filòsofs davant la guerra (Reflexions al voltant de la guerra de l’Iraq). Presentació de Pere Esteve, Conseller de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya. Març 2004. ISBN: 978-84-931492-4-6
5.       Xavier Escribano, Sujeto encarnado y expresión creadora (Aproximación al pensamiento de Maurice Merleau-Ponty). Juny 2004. ISBN: 978-84-931492-5-3
6.       Reinhard Lauth, Abraham y sus hijos (El problema del Islam). Juliol 2004

7. Joan Cavaller, Teoria de les nacions (Llibre 1: Kath’Hel·lens). Setembre 2005

8. Reinhard Lauth, Dostoievski, su siglo y el nuestro. Novembre 2005

9. Francesc Ponsa, De la ceguesa a la lucidesa: La literatura d’idees de José Saramago. Maig 2009

Col·lecció Athenea (Textos d’humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya, l’Instituto Brasileiro de Filosofia e Ciência Raimundo Lúlio i Prohom Edicions)

10. Anna Akasoy, Jordi Pardo Pastor, Josep Corcó, Jaume Mensa i Valls, Fernando Domínguez Reboiras, Pere Villalba Varneda, Esteve Jaulent, Óscar de la Cruz Palma, Alexander Fidora, Jaume de Puig i José Olives Puig, Què és l’home? (Reflexions antropològiques a la Corona d’Aragó durant l’Edat Mitjana). Desembre 2004

11. Miquel Bastons, Diana Cuadros de Vílchez, Xavier Escribano, Iván Lacasa, Jordi Masachs i Castell, Montserrat Nebrera, José Olives Puig, Carmen Ruiz Viñals, La autoridad revisitada. Juny 2005

Col·lecció Ethos (Llibres d’ètica aplicada de la Universitat Ramon Llull)

12. Francesc Torralba, Begoña Román, Jordi Giró, Francesc Lozano i Luis de Sebastián, Ética ecológica. Presentació de Salvador Milà, conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Juny 2005.

13. Rosa M. Boixareu, Antoni Nello, Xavier Cardona. La gestió de la salut, repte ètic.Novembre 2005.

14. Michael Cheng-tek Tai, Juan Carlos Siurana, Ester Busquets i altres (fins a un total de 24 autors), Hacia una sociedad responsable (Reflexiones desde las éticas aplicadas). Juny 2006.

15. Clara Antúnez, Xavier Cardona, Júlia Farré, Isabel García-Jalón, Mercedes Muñoz, Antoni Nello, M. Paz de Peña, Maria Josep Rosselló, Emília Sánchez i Montserrat Tremoleda, Proposta de codi d’ètica en la professió de Nutrició humana i dietética. Juliol 2009.

16. Francesc Torralba, Juan Carlos Giménez Salinas, Mariano Sánchez Martínez, Pilar Díaz Conde, Francesc Mañós, Judit Barrera Meya, Mercedes Tabueña i Javier Moya, La ancianidad en nuestro mundo. Más allá de los tópicos. Setembre 2009

Col·lecció International Journal of Applied Ethics (Anuari d'ètica aplicada de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull)

17. Francesc Torralba et al. Anuari de l'any 2010 (juny 2010)

18. Francesc Torralba et al. Anuari de l'any 2011 (juny 2011)

19. Francesc Torralba et al. Anuari de l'any 2012 (juny 2012)

Col·lecció Món Iber (coproducció amb la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya)

20. Carme Jiménez Huertas. Codificació informàtica del signari ibèric nord-oriental. Desembre 2009

21. Joan Cavaller. L'enfrontament entre catalans i espanyols pel domini del passat iber. Novembre 2010

Fora de col·lecció

22. Maria Serrat i Martín, Els ensenyaments musicals a Catalunya 1996/2002. Setembre 2005.

23. Carles Cardona, Educar en llibertat (Ètica de l’activitat educativa). Març 2006

24. Salvador Vidal, Francisco Esteban, Núria Arís i M. Teresa Fuertes, Adaptació dels estudis de magisteri a l’EEES: el cas de la UIC. Abril 2007
25. Josep Corcó (coord.), Experiències educatives a la Universitat Internacional de Catalunya en el procés d'adaptació a l'ESSS. Maig 2009

Publicacions com a editor (Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya

Col·lecció Món Iber (coproducció amb Prohom Edicions)

1. Carme Jiménez Huertas. Codificació informàtica del signari ibèric nord-oriental. Desembre 2009

2. Joan Cavaller. L'enfrontament entre catalans i espanyols pel domini del passat iber. Novembre 2010

Col·lecció Seleccions Histocat

1. Seleccions Histocat. Setembre 2008
2. Seleccions Histocat. Octubre 2008
3. Seleccions Histocat. Novembre 2008
4. Seleccions Histocat. Desembre 2008
5. Seleccions Histocat. Gener-Febrer 2009
6. Seleccions Histocat. Març 2009
7. Seleccions Histocat. Abril 2009
8. Seleccions Histocat. Maig 2009

Altres publicacions per encàrrec

1. Geocat, Gestió de Projectes S.A. Geocat 1999-2009. Deu anys d'activitat en l'estudi del terreny i dels riscos naturals . Novembre 2009

2. Institut Ramon Llull. Memòries dels anys 2002 a 2007.

3. Institut Ramon Llull. Memòria 2008.

4. Institut Ramon Llull. Memòria 2009.

5. Geocat, Gestió de Projectes S.A. Memòria 2009.

6. Geocat, Gestio de Projectes S.A. Memòria 2010.

7. Geocat, Gestio de Projectes S.A. Memòria 2011.

Obres com a autor

1. La interpretació com a estratègia depredadora entre els filòsofs (Prohom Edicions, 2001).

(Finalista del I Premi d’Assaig Filosòfic Ramon Llull de la Universitat de Barcelona)

COMENTARI DESCRIPTIU: La paraula interpretar prové del llatí i significa etimològicament posar entre parts. A partir d’un joc de paraules, l’autor proposa la significació complementària de depredar (inter-predar). La implicació de tradicions i prejudicis inherent en tota lectura filosòfica implica la conversió del text aliè en un producte fals, equivocat, mentider, anacrònic. És sobre la base d’aquesta pràctica depredatòria que pot generar-se una posterior comprensió en termes hermenèutics tal com postulen els filòsofs més recents: Heidegger, Gadamer, etc.

2. El pensament aporètic de Sòcrates i el primer Plató (Prohom Edicions, 2002).

COMENTARI DESCRIPTIU: L’aporia s’ha descrit sovint com un fracàs de Sòcrates en la recerca de conceptes universals. De fet, el mateix filòsof reconeix la impossibilitat de continuar en el procés reflexiu i la necessitat de prosseguir la investigació per altres vies d’argumentació. Lluny d’aquesta concepció, l’autor d’aquest treball entén que Sòcrates conduïa de forma premeditada el diàleg cap a aquell aparent fracàs, i ho feia amb l’objecte de mostrar que la condició humana, i la seva essència: el llenguatge, no poden tancar-se en límits (en grec diríem: apo-horos) perfectament determinables.

3. Temari de les assignatures Nuevo cine hispanoamericano, Nuevo cine español, Arquitectura actual en Hispanoamérica, Arquitectura actual en España, La Barcelona actual i el Madrid actual per al màster Lengua y Cultura Hispánicas de la Universitat de Barcelona (2003).

4. Presentació del llibre Filòsofs davant la guerra (Prohom Edicions, 2004).

COMENTARI DESCRIPTIU: Aquest llibre recull l’aportació de 14 professors de filosofia catalans al voltant de la Guerra de l’Iraq.

5. Arguments de la guerra, article dins del treball col·lectiu Filòsofs davant la guerra (Prohom Edicions, 2004)

COMENTARI DESCRIPTIU: El govern de George Bush ha hagut de justificar l’ocupació militar de l’Iraq per mitjà d’arguments convincents. Aquests, però, s’han demostrat falsos. Aquest article mostra com, un a un, aquests arguments han estat substituït per discursos de legitimitat progressivament més baixa.

6. Los argumentos de la guerra, traducció castellana de l’article anterior, publicat a la revista In Itinere (Universidad FASTA), Buenos Aires, Argentina, 2004.

7. Presentació del llibre Xavier Escribano, Sujeto encarnado y expresión creadora. Aproximación al pensamiento de Maurice Merleau-Ponty (Prohom Edicions, 2004).

8. Teoria de les nacions. Llibre 1: Kath’Hel·lens (Prohom Edicions, 2005)

COMENTARI DESCRIPTIU: Després d’una crítica a les opinions filològiques més esteses i d’una investigació detallada en termes filosòfics, l’autor exposa que la paraula català prové del grec, kathà hellenas, expressió que significa com grecs o igual que grecs. Aquesta etimologia relaciona íntimament catalans i grecs, i el nexe d’unió corresponent no pot ser altre que la colonització jònica de la Mediterrània occidental amb la consegüent configuració de la cultura ibera. Per mitjà d’un estudi detingut, l’autor mostra que aquells colonitzadors grecs, lluny de tractar-se de simples comerciants, van transmetre als ibers tot un conjunt de trets culturals revolucionaris com ara el pensament científic de la medicina hipocràtica i de la filosofia que trobaria la seva culminació en Sòcrates.

9. "Nació i praxis (part 1)", article dins la revista Seleccions Histocat Setembre 2008 (Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, 2008). Versions catalana i traducció anglesa.

10. Ibers. Antecedents jònics i fonament nacional de Catalunya (part 1), article dins la revista Seleccions Histocat Octubre 2008 (Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, 2008). Versions catalana i traducció anglesa.

11. Ibers. Antecedents jònics i fonament nacional de Catalunya (part 2), article dins la revista Seleccions Histocat Novembre 2008 (Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, 2008). Versions catalana i traducció anglesa.

12. Ibers. Antecedents jònics i fonament nacional de Catalunya (part 3), article dins la revista Seleccions Histocat Desembre 2008 (Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, 2008). Versions catalana i traducció anglesa.

13. Ibers. Antecedents jònics i fonament nacional. Exposició de 20 plafons de 70 x 100 cm. escrita conjuntament amb Jordi Auladell. Maig 2009. Inauguració de l'exposició al Casal Jaume I de Perpinyà el dia 10 de juny de 2009.

14. L'enfrontament entre catalans i espanyols pel domini del passat iber. Recull d'articles publicat al web de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya. (Prohom Edicions & Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya. 2010)

15. "L'alteració de l'estructura clàssica del discurs en el cinema contemporani (Trencament del model aristotèlic en el cinema), article al volum "Art i Filosofia", recull de conferències organitzades per l'associació Liceu Maragall de Filosofia (en premsa)

16. "Nació i praxis" (part 1), article a la revista Diàlegs (1r trimestre 2010)

17. "Nació i praxis" (part 2), article a la revista Diàlegs (2n trimestre 2010)

18. "Fonamentació aristotèlica dels nacionalismes", article a la revista Diàlegs (1r trimestre 2012)