GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Joan Cavaller. Toponímia catalana a les Illes Canàries

Joan Cavaller. Toponímia catalana a les Illes Canàries


Caleta, Florida, Mareta, Parades, Santa Maria del Mar, Santa Catalina, Perera, Montañeta, Palma, Conill, Salineta, Fustes...

No, no estem parlant de ciutats a les Balears, Catalunya o València.
Estem parlant de ciutats actuals a les Illes Canàries.
Vet aquí que la toponímia ens informa d'un passat de colonització catalana que els llibres d'història avui no expliquen o bé expliquen com un capítol menor de la història d'aquell arxipèlag.
Ens hem connectat al Google Maps i hem trobat un munt de noms catalans que hem traslladat al mapa que podeu consultar a continuació.
Potser, a partir de l'observació d'aquesta abundància, hauríem d'entendre que aquella colonització no va reduir-se a la visita provisional de quatre frares anònims com ens volen fer creure els llibres d'història.

Per una altra banda, la distribució de noms catalans de ciutats i indrets en territori canari ofereix una concentració molt notable en zones específiques. Aquestes concentracions es donen gairebé sempre a la costa i s'enfoquen en la vessant de les illes que mira cap a la Península. A més, la concentració major de toponímia catalana es dona en les illes canàries més properes a Catalunya. Aquests fets podrien indicar el caràcter no tancat d'un procés colonitzador que va establir bases incicials d'expansió però, més tard, es va interrompre en algun moment, potser per la rebel·lió de les poblacions natives, bé per la pressió d'altres pobles colonitzadors (principalment castellans).

El que us oferim aquí no és més que un simple exercici de curiositat i, en conseqüència, volem advertir que, possiblement, alguns dels noms que nosaltres interpretem catalans potser tenen una altra procedència. De la mateixa manera, de ben segur, hem deixat pel camí molts altres noms d'origen català que avui presenten forma castellana o bé han desaparegut. Volem insistir, però, en el caràcter català de la principal verge canària actual: la Mare de Déu de la Candelera, amb una presència molt intensa en festes religioses i esglésies de múltiples poblacions a Catalunya, Balears i València, i que, traspassada a les Illes Canàries en el procés colonitzador mallorquí i català dels segles XIV i XV, avui es coneix amb el nom castellanitzat de Virgen de la Candelària i constitueix la festivitat més important de l'arxipèlag. Aquest fet demostra el grau tan alt i la intensitat de la penetració colonitzadora catalana a les Canàries.

Per interessos nacionalistes castellans, els llibres d'història no informen d'aquests fets, o en tot cas els converteixen en capítols menors davant la posterior entrada dels castellans, però des d'aquí volem subratllar la importància del fenomen expansionista català per a entendre capítols posteriors com ara la descoberta catalana d'Amèrica. 
 
No oblideu repassar els articles del Carles Camp i l'Armand Sanmamed sobre el tema que hem publicat a la web de la Fundació per a comprendre el perquè de tot plegat:

C. Camp, El primer bisbat de les Canàries
A. Sanmamed, Les Canàries, un protectorat català durant el segle XIV (part 1)
A. Sanmamed, Les Canàries, un protectorat català durant el segle XIV (part 2)
A. Sanmamed, Les Canàries, un protectorat català durant el segle XIV (part 3)
A. Sanmamed, Les Canàries, un protectorat català durant el segle XIV (part 4)

Trobareu referències interessants en aquests enllaços:
Aspectos etnohistóricos y lingüísticos de la evangelización de Tenerife
http://www.msscc.es/BL1/BL1-CAT-0005-1.htm#_ftn3

Malgrat el secretisme oficial, existeix bibliografia abundant sobre la colonització catalana de les Canàries. Indiquem algunes referències:
Rumeu de Armas, Antonio.- El obispado de Telde. Misioneros mallorquines y catalanes en el Atlántico, Madrid 1960, pp. 147-181
Rumeu de Armas, Antonio
.- La exploración del Atlántico por mallorquines y catalanes en el siglo XIV. Anuario de estudios atlánticos, ISSN 0570-4065, Nº. 10, 1964, pp. 163-178

Serra Rafols, Elías.- "Redescubrimiento de las Islas Canarias en el siglo XIV", dins Revista de Historia canaria27, La Laguna de Tenerife (1961), 219-234.
Serra Rafols, Elías.- "Contribució catalana a la conquesta de Canàries", dins Revista de Catalunya, núm. 9 (1928) 42-51
Serra Rafols, Elías.-  
"Juan de Bethencourt y Alfonso V de Aragón", dins Revista de Historia canaria. La Laguna de Tenerife (1929)
Serra Rafols, Elías.- "
Els catalans de Mallorca a les Illes Canàries", dins Homenatge a Rubió i Lluch. Miscel·lània d’estudis literaris, històrics i lingüístics, vol. III, Barcelona 1936;
Serra Rafols, Elías.- "Más sobre los viajes catalano-mallorquines a Canarias", dins Revista de Historia, 16 (1943), 280-283
Serra Rafols, Elías.-
"La missió de Ramon Llull i dels missioners mallorquins del segle XIV", dins Monographica et Recensiones, 11 (1954), 169-175
Sevillano Colom, F.- "Mallorca y Canarias", dins Hispania. Revista Española de Historia, 120 (1972), 141-148

Heu d'esperar un moment a què es carreguin els marcadors sobre el mapa.
Amb els botons de la part esquerra superior podreu ampliar el mapa i navegar-hi com feu habitualment amb el Google Maps.
Picant un cop sobre les xinxetes grogues, s'obrirà una fitxa en la qual, quan ho hem considerat adient, hem escrit informació procedent del diccionari català-valencià-balear (http://dcvb.iecat.net/).
Si trobeu altres informacions sobre toponímia catalana a les Canàries no dubteu a informar-nos. Les inclourem en aquest article citant el vostre nom. Gràcies.
 

 



Mostra Toponímia catalana a les Illes Canàries en un mapa més gran
Joan Cavaller
23 de maig de 2009
 


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici