Descoberta catalana d'Amèrica > Articles i documents

Armand Sanmamed. El Grau: un topònim clau en la teoria de la sortida de Pals

Diversos arguments històrics, geogràfics i geològics han estat presentats en els últims anys per demostrar que Pals va ser el port de sortida de les naus amb què Colom va realitzar el viatge de descoberta d’Amèrica, l’any 1492. No en parlaré aquí. Remeto tothom que hi estigui interessat a la lectura dels treballs d’investigació que han tractat aquesta qüestió.[1]

Vull contribuir amb un argument inèdit, en aquest cas de caire lingüístic –toponímic, per ser més concret- als arguments que proposen la vila empordanesa com a lloc de sortida de Colom. Es tracta d’un topònim que trobem en aquella vila i en altres punts de la geografia del nostre país però del qual hem perdut, modernament, gairebé tota noció del significat. Es tracta del mot Grau contingut en el topònim Platja del Grau que fa referència al tram de platja situada entre les desaparegudes antenes de Radio Liberty i el riu Daró i que, juntament amb la platja del Racó i la de la Fonallera constitueixen les platges de la vila de Pals.

Comencem pel final i vegem què ens diu el diccionari autoritat de la llengua catalana més recent, el Diccionari de la LLengua Catalana (DIEC) de l’Institut d’Estudis Catalans de l’any 1995 on trobem entre d’altres significats –grau és un mot polisèmic- el de:

grau m. Pas a través d’una costa abrupta//Punt de la riba que serveix com a desembarcador

En això, segueix el Diccionari General de la Llengua Catalana, en l’edició d’EDHASA de 1978 de Pompeu Fabra, autoritat fins a la publicació de l’anterior i que també defineix:

grau m. Punt de la riba que serveix de desembarcador

Els diccionaris més antics també coincideixen en el mateix significat. El Diccionario Balari inventario lexicográfico de la lengua catalana compilado por José Balari y Jovany y dispuesto para su publicación por Manuel de montoliu, publicat als anys 20 del nostre segle però compilat a finals del segle XIX per l’insigne filòleg, historiador, advocat i taquígraf Josep Balari i Jovany que va morir el 1904, per exemple, diu:

Grau: 1. muelle

O el Diccionari de la Llengua Catalana (Barcelona 1864-1865), de Pere Labernia que dóna la definició següent:

Grau: Platja de desembarch

I, encara, el Diccionari Català Valencià Balear, Palma de Mallorca, 1930-1962,d’ Antoni M. Alcover , l’Alcover-Moll, :

Grau: Punt de la riba que serveix de desembarcador; especialment, port de mar; cast. grao. S’anomenen grau els ports de Castelló de la Plana, Borriana, Moncofa, Morvedre, València i Gandia; antigament, tambe se’n deia dels ports de Tortosa i Cullera.

Etimològicament, ens informa Coromines al seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (Barcelona, 1980-2001) que grau prové del llatí gradus ‘graó, esglaó’ i que l’associació d’aquest mot amb el sentit de moll provindria del fet que, sovint, els ports de les nostres costes són a prop d’alguna desembocadura de riu o estany.

El sentit de moll o port del mot grau apareix documentat des de molt antic en la nostra llengua. El trobem, per exemple, a Jaume I Cron., 238 (citat al Diccionario Balari):

“E ells dixeren: Hon los havets? E nos dixem: Ve’ls vos aquí al grau que son en I leny”.

Él mot grau és un mot antic però completament en desús com amb el significat de port o moll. Ha quedat fossilitzat en alguns topònims com Sant Bartomeu del Grau o Grau Roig; en aquests casos, amb el significat de port o pas de muntanya i és vigent a diversos llocs del País Valencià com, entre d’altres, València, Castelló o Gandia; però, m’atreviria a dir, més aviat com a topònim que com una referència a un indret d’operacions de càrrega i descàrrega de vaixells o de d’embarcament i desembarcament de passatgers.

Fixeu-vos, si no, que l’autoritat que gestiona el port de València, s’anomena Autoridad Portuaria de Valencia, així en castellà, i no l’autoritat grauera de València. I no us penséssiu que ho fan així perquè el nom és en castellà. L’ajuntament de València, en la seva pàgina web en valencià, també l’esmenta com a Port de València, curiosament,exactament, com en català tot i tractar-se de dues llengües completament estranyes. I que a zones més properes com Tortosa ja no es fa servir des de fa molt de temps.

Grau amb el sentit de port és, per tant, un fòssil lingüístic i, aquest fet, reforça la idea d’un ús antic allà on, com en el cas de Pals, encara el puguem trobar.

Ah! i una darrera puntualització etimològica, per aquells que tinguessin la temptació d’associar el mot amb la onada turística que des de fa dècades sacseja la Costa Brava, l’Enciclopèdia Espasa que, com sabeu, ofereix les etimologies de les paraules. En el cas de grao, l’equivalent castellà del mot, li dóna un origen català:

Grao (etim. Del catal. grau). Playa que sirve de desembarcadero

[1] Vegeu:Teresa Baqué “Noves dades sobre el descobridor d’Amèrica a Catalunya (l’herald “Paine pour Joie”),[mecanoscrit presentat al] V Col·loqui d’Estudis Americans de Nordamèrica; North American Catalan Society, University of South Florida, Tampa, març de 1987.

Jordi Bilbeny Brevíssima relació de la destrucció de la història. Els llibres del Set-ciències, Arenys de Mar, 1998, p. 49-54

Jordi Bilbeny La descoberta catalana d’Amèrica. Edicions Gargot, Granollers, 1999, p.37-50.

Armand Sanmamed. El Grau: un topònim clau en la teoria de la sortida de Pals

Política de cookies