96: L’USAP de Perpinyà: un club català i catalanista

Aquest any els catalans –del nord i del sud- podem estar satisfets, si més no, esportivament parlant, perquè els dos clubs més importants del país i que, a més, fan gala d’una catalanitat absolutament desacomplexada han assolit les màximes fites esportives en les seves disciplines respectives. Aquests equips són, el FC Barcelona i l’USAP de Perpinyà que, aquest cap de setmana passat, es va proclamar campiona de la lliga francesa, una de les lligues més potents d’aquest esport, un títol que no aconseguia des de l’any 1955. Cal tenir en compte que el rugbi és, per als catalans del nord, allò que el futbol és per a la resta del país. Per això, a la final de la lliga jugada, com és costum al Stade Français de París, l’equip va tenir el suport de més de 20.000 catalans (penseu que la població total de la Catalunya Nord és d’una mica més de 400.000 habitants) que van omplir les graderies amb els colors de la nostra bandera i que, finalment, van assaborir el triomf d’un equip amb una majoria de jugadors formats a la pedrera del club. Com a homenatge a l’equip perpinyanès, permeteu que us fem cinc cèntims de la seva història que, al cap i a la fi, és la història recent de la Catalunya nord. A la Catalunya Nord, trobem els primers senyals de catalanisme modern durant la segona meitat del segle XIX, sobretot, en ambients conservadors i eclesàstics A principis del segle XX, trobem una implicació de cercles més il·lustrats de la societat nordcatalana en la reivindicació de la llengua, que es plasmarà en la creació de la Société d’Études Catalanes, el 1906. Formada per professionals liberals i intel·lectuals, la Société es dedicava a la promoció de la cultura catalana i a la introducció del català a les escoles, a través de l’organització de tota mena d’activitats literàries, artístiques i científiques. Els problemes econòmics van motivar-ne la desaparició, l’any 1921.

També a principis de segle, i coincidint amb aquest ambient de reivindicació del país, es funda, l’any 1902, amb el nom d’Association Sportive Perpignanaise (ASP), l’equip de rugbi a XV de la ciutat de Perpinyà que adopta els colors de la bandera catalana. El club s’anomena USAP des del 1933.

Els primers anys del segle XX, van ser convulsos a la Catalunya Nord, un país amb una economia precària de base rural que no havia fet la revolució industrial i oblidat per l’estat francès. La mala situació econòmica va provocar diversos moviments de protesta pels voltants del 1910. A Perpinyà es van convocar manifestacions per protestar contra l’abandonament que patia el país per part del govern parisenc. Mentrestant l’USAP, amb els seus triomfs esportius, aixeca la moral dels catalans en aquells temps convulsos que van precedir l’esclat de la I Guerra Mundial. La guerra va tenir conseqüències terribles, també per al club perpinyanès. Gairebé tota una generació de joves va desaparèixer en els sagnants combats que van tenir-hi lloc. És conegut que, a primera línia de foc, s’hi enviaven, preferentment, senegalesos, bretons i catalans. Set jugadors de l’USAP van morir en combat, entre els quals Aimé Giral, autor de la jugada que va significar la victòria de l’equip a la final de la copa de 1914.

La identificació de l’USAP amb Catalunya ha perviscut fins avui, i amb més força que mai, l’equip es presenta sempre com un equip català, a França i arreu del món. El públic canta L’estaca per animar l’equip i és la bandera catalana la que fan onejar els seguidors. L’espectacle de catalanitat que es contempla en un partit de l’USAP realment impressiona i és digne de veure i de viure. La junta actual manté i vol mantenir aquest esperit català i catalanista de defensa d’identitat del país, feina molt dura en un estat tan jacobí com el Francès.

La catalanitat de l’USAP, no només es simbòlica sinó que té un component pràctic de primer ordre. Per a les jugades estratègiques es fa servir el català. Això confon els rivals, que no entenen el català, i dóna als jugadors de l’USAP aquelles dècimes de segon d’avantage importantíssimes per aconseguir punts decisius. El cas més espectacular de l’ús del català per a una tàctica de joc va ser, justament, a l’última lliga guanyada, l’any 1955. A poc del final del partit, un jugador de l’USAP va rebre una forta entrada i va quedar estès a terra. L’àrbitre va dubtar si el cop havia estat prou greu com per aturar el joc, com obliga la normativa quan hi ha un lesionat. En aquells instants de dubte en Garriga, el jugador que era a terra, es va posar a cridar, en català:“ Tinc pas res, tinc pas res, tinc pas res… ”, paraules que només van entendre els seus companys, i amb les quals els indicava que no estava lesionat i que, per tant, el joc, legalment, podia continuar. I aprofitant aquells instants de desconcert, un altre jugaire (jugador a la Catalunya Nord) de l’USAP va agafar la pilota i va fer l’assaig de la victòria.

Moltes felicitats USAP, per una altra magnífica victòria esportiva i per la important injecció de moral per al país. Moltes felicitats Catalunya. Moltes gràcies USAP

Si el lector vol conèixer més coses sobre l’USAP pot visitar la pàgina web del club, en català a http://www.usap.fr/ca/

Carles Camp
9 de juny de 2009

96: L’USAP de Perpinyà: un club català i catalanista

Política de cookies