52: Els Cabot

Els Cabot, pare i fill, van ser, juntament amb Colom, dos dels principlas protagonistes de les primeres grans exploracions europees al continent americà. Joan Cabot, el pare, ha passat a la història com el primer europeu que va explorar, al servei del rei Enric VII d’Anglaterra, la costa d’Amèrica del Nord. Sebastià Cabot, el fill, va explorar, al servei del nostre Carles I, el Riu de la Plata, i va ser l’autor d’un dels planisferis més famosos de la història de la cartografia, conservat a la Biblioteca Nacional de França a Paris.

La història els coneix pels seus noms italianitzats o anglicitzats: Giovanni o John i Sebastiano Caboto o Cabot (consulteu, sense anar més lluny la versió online de l’Enciclopèdia Catalana). Tanmateix, el seu origen ha estat sempre una qüestió controvertida. El pare, Joan, és considerat venecià tot i que, precisament, s’ha conservat la carta de naturalització –avui en diríem nacionalització- com a ciutadà d’aquella república, datada del 28 de març de l’any 1476. És a dir que, si Cabot era venecià, no ho era per naixement.

La qüestió del seu origen, per tant, restava oberta. Oportunament, una carta -sense data- de l’ambaixador dels Reis Catòlics a Anglaterra, Ruy González de Puebla, en què els comunicava que el rei anglès havia enviat cinc naus armades amb un altre genovès com Colom i un testimoni posterior de Pedro de Ayala sobre un segon viatge d’un altre genovès, van servir per atorgar un origen genovès a Cabot i, de retruc, per aportar un testimoni més al suposat origen genovès de Colom. El tema quedava resolt: Joan Cabot era un genovès naturalitzat venecià que s’havia instal·lat a Anglaterra on naixeria el seu fill Sebastià.

Aquesta versió, que tan lògicament es deduïa de l’anàlisi de les fonts, tenia alguns punts foscos que van desvetllar l’interès de l’historiador català Ricard Carreras i Valls (Barcelona 1879-1937) (1). El primer de tots i que ja havia cridat l’atenció dels principals biògrafs de Joan Cabot, Harrisse i Dessimoni, va ser la inexistència dels cognoms Caboto o Cabot a la Gènova del segle XV o d’èpoques anteriors. El que segurament no sabien aquests autors i que sí sabia Carreras i Valls, era que el cognom Cabot és un cognom molt habitual a Catalunya (torneu a fer la comprovació a la versió online de l’Enciclopèdia Catalana). D’altra banda, Carreras i Valls, remarca que els testimonis de Puebla i Ayala, que no consta que coneguessin Cabot i que, d’altra banda no esmenten pel nom, són els únics invocats per argumentar l’origen genovès de Cabot.

Altres arguments que aporta Carreras i Valls per defensar la catalanitat dels Cabot són:

• L’existència documentada (1512) d’un navegant barceloní anomenat Joan Cabot i, a Mallorca, d’un Sebastià Cabot contemporani del famós navegant.
• L’únic company conegut del viatge de Joan Cabot a l’Amèrica del Nord, tret del seu fill Sebastià, és un tal frey Buil, homònim del pare Boïl, company del segon viatge de Colom.
• L’abundant toponímia catalana o d’origen català que trobem en el planisferi de Sebastià Cabot. Per exemple, la Costa de Don Martí, sense la ena final. El català és l’unica llengua que l’el·lideix en aquest nom.
• Els companys més fidels de Sebastià Cabot a l’expedició del Riu de la Plata són els catalans Miquel de Rifòs (vegeu el Qui és núm. 24) i Joan Pons.
• Els elements que relacionen els Cabot amb la població de Canet de la Tallada (La Tallada d’Empordà) on, per cert, encara trobem el cognom Cabot: l’ús de la divisa “Spes mea in deo est” per part de Sebastià Cabot i que estava documentada en un a casa d’aquest poble, el fet que inclogui el topònim Canet al seu planisferi o que el vaixell amb què Joan Cabot va arribar a Amèrica s’anomenés Matthew, com el patró de Canet de la Tallada, Sant Mateu.

I, encara,deixem per a un altre moment les relacions dels Cabot amb els territoris de la monarquia catalana.

Massa coincidències, com per no considerar, seriosament, l’origen català dels Cabot.

Armand Sanmamed
23 de juny de 2009

(1) Ricard Carreras i Valls és l’autor d’obres com La descoberta d'Amèrica. Ferrer, Cabot i Colom (1928), Catalunya, descobridora d'Amèrica (1929), La verdad sobre el descubrimiento de América (1931) que avui només trobem a la Biblioteca de Catalunya o en alguna edició facsímil com la de Los catalanes Juan Cabot y Cristobal Colón de l’editorial Maxtor, Valladolid 2005.

La seva biblioteca va ser requisada per les tropes franquistes.