A. Sanmamed. Crònica de la visita a l’exposició “Princeses de Terres Llunyanes. Catalunya i Hongria"

Finalment, divendres passat dia 10 de juliol de 2009, vaig poder visitar l’exposició organitzada pel Museu d’Història de Catalunya “Princeses de Terres Llunyanes. Catalunya i Hongria a l’edat mitjana” que vol explicar les relacions entre dues de les grans nacions de l’Europa medieval, a través dels enllaços matrimonials de les seves cases sobiranes.

La visita és del tot recomanable, tant per la qualitat d’algunes de les peces exposades (en total més de 200 peces procedents de museus i col·leccions europees i americanes) en un desplegament sobri i, a la vegada, elegant, com pel discurs expositiu que demostra que, al darrera, hi ha una certa voluntat d’oferir una versió nacional d’una part de la nostra història, fet no gaire habitual en les exposicions que passegen pel nostre país. Aquesta voluntat de país queda reflectida, també, en la filosofia que traspua l’organització de l’exposició, tant en el discurs, que supera l’interès purament local, com per la voluntat de contextualitzar la realitat catalana en el context internacional de l’època i, fet això, d’explicar-la més enllà de les nostres fronteres, com serà el cas quan l’exposició viatgi a Hongria, el proper mes de setembre. És tot un encert aquesta mena de plantejaments que aprofiten les relacions històriques bilaterals o multilaterals del nostre país, per exportar internacionalment la nostra realitat passada i present. Un recurs que, sens dubte, caldria explotar més sovint.

La meva satisfacció hauria estat completa si nos fos per un parell de detalls que m’agradaria comentar. El primer, que situaria en el terreny d’allò que es podria millorar, seria el d’aprofundir en les relacions entre Janos Hunyadi, que va arribar a oferir la corona hongaresa a Alfons el Magnànim i la potència de la política d’aquest rei en l’àrea balcànica durant el segle XV. El segon, i aquest sí que crec que caldria corregir, és el de l’esment d’un escriptor que es considerat un dels grans en llengua italiana de finals del segle XV i que apareix com a Benedetto Gareth, dit il Caritteo, quan hauria estat una ocasió immillorable per reivindicar el seu origen català. Benedetto Gareth es deia, en realitat, Benet Garret i era un català de Barcelona. Podeu conèixer alguns detalls de la seva biografia en el Qui és núm. 22 que vam dedicar a aquest personatge. [1]  

Ja ho sabeu, si voleu fer una visita a l’exposició, teniu temps fins al dia 2 d'agost.

---