102: La misteriosa primera esposa de Ferran Cortès

La primera esposa de Cortès va ser, segons la història oficial, Catalina Suárez de Marcaida o Catalina Suárez “la Marcaida ”, ja que no queda clar si ‘Marcaida’ era el segon cognom o, senzillament, un motiu. D’altra banda, el cognom Suárez  també apareix escrit com a ‘Xuárez’.

Catalina era filla de Diego Xuárez Pacheco i de la Maria de Marcayda i germana d’un amic íntim d’en Ferran Cortès, anomenat Juan Suárez (de) Marcayda. Ella, en Juan, les seves germanes i la mare havien arribat a Cuba poc després de la conquesta. Catalina s’hi va quedar mentre Cortès era a la conquesta de Mèxic. L’any 1522, quan anava a reunir-se amb el seu marit, Catalina va morir, sobtadament, en terres de Nova Espanya. Cortès i Catalina no havien tingut fills.

De seguida, la família de la difunta Catalina va fer córrer la brama que Cortès l’havia assassinada. Mai, però, no van aportar proves ni explicacions convincents de les motivacions que hauria pogut tenir Cortès per cometre un crim així. Tampoc, no hi va haver cap judici per aquest pressumpte assassinat.

Sí que n’hi va haver, de judici, en canvi, per la reclamació de mare i germans per l’herència de Catalina. Al·legaven que, com s’havien casat en ganancials, la meitat del patrimoni de Cortès era propietat de la difunta Catalina i, per tant, se l’havien de repartir, com a hereus seujs. El judici va durar dècades i va acabar amb una transacció. Mentre va durar, els Suárez Marcayda van acusar Cortès de tot l’imaginable: lladre, estafador...

Sobre la biografia de Catalina, hi ha més incògnites de les que es voldria reconèixer. Per començar, les fonts escrites es contradiuen sobre el seu lloc de naixement, i sobre l’origen de la seva família. Francisco López de Gómara en la seva La Conquista de la México diu que era natural de Granada i l’anomena Catalina Suárez Marcayda (1). Bernal Dáz del Castillo, en la seva Historia Verdadera de la Conquista de la Nueva Espanya, en canvi, diu que era biscaïna, és a dir, natural del País Basc, sense especificar d’on i, no solament això, sinó que l’anomena Catalina Suárez Pacheco (2). No deixa de sorprendre que aquests dos cronistes, que havien conegut personalment Cortès, discrepin a l’hora de donar els cognoms de la seva primera esposa.

Per altra banda, en les actes del judici per la reclamació de l’herència, un testimoni anomenat Andrés de Barrios, afirma que Catalina Suárez era natural de Sevilla (3) quan, en aquestes mateixes actes, es dóna a entendre que la família era natural d’Àvila (4)

A tot aquest embolic, hem d’afegir un altre fet interessant. Un nebot de Catalina Suárez, Juan Suárez de Peralta, fill del seu germà Juan, va escriure una crònica titulada Tratado del Descubrimiento de las Indias. Noticias Históricas de la Nueva España (5). Aquesta obra la va escriure quan l’esmentat judici encara estava en procés. Donades les circumstàncies, caldria esperar que l’autor digués mil pestes de Ferran Cortès. Doncs tot al contrari! El deixa sempre molt bé i l’omple de lloances i explica, molt cofoi i com a motiu d’orgull, que el seu pare i en Cortès eren grans amics. Veritablement sorprenent per algú al qual la teva família acusa d’assassí, lladre i estafador. Però encara és més sorprenent, si tenim en compte el nivell de les lloances, el fet que, enlloc, no esmenti el seu parentiu amb Cortès, que era oncle seu com a marit d’una de les germanes del seu pare. Ni una sola referència, ni directa ni indirecta. Fa tota la impressió que aquest Juan Suárez de Peralta, fill d’en Juan Suárez Marcayda, no tingués res a veure amb la primera esposa d’en Ferran Cortès.

L’absència més absoluta de documentació sobre l’estada de Cortès a Cuba fa que no disposem de cap informació directa i no poguem corroborar qui va ser, realment, la seva primera esposa. Tota la informació sobre la seva suposada primera esposa, així com de tants i tants aspectes de la vida de Ferran Cortès, procedeix de fonts indirectes.

De moment, la misteriosa personalitat de Catalina Suárez és una incògnita més que hem d’afegir a la llarga llista d’interrogants darrera els quals s’amaga la veritable història d’un dels personatges fonamentals de la història del segle XVI.

Carles Camp

(1) Francisco López de Gómara, Historia de la Conquista de México. Estudio

Preliminar de Juan Miralles Ostos, Editorial Purrúa, S.A., Ciudad de México,

México, 1988, Cap. IV, p. 10-11.

(2) Bernal Díaz del Castillo, Historia Verdadera de la Conquista de la Nueva

Espanya. Edició de Miguel de León-Portilla, Crónicas de América, Dastin

Historia, Dastin S.L., Madrid, 2000, Cap. XIX, p.109.

(3) Hugh Thomas, Quién es quién de los conquistadores. Diccionarios Salvat,

Salvat Editores, Barcelona, 2001, p. 68-69.

(4) Nota (3), p. 151-152.

(5) Juan Suárez de Peralta, Tratado del Descubrimiento de las Indias. Noticias

Históricas de Nueva Espanya. Nota preliminar de Federico Gómez de Orozco,

Secretaría de Educación Pública, México, 1949.