55: Pau Bellvís i l’or americà

En diversos articles publicats en aquesta web, hem fet esment de catalans que han estat precursors en la introducció d’indústries que esdevindrien fonamentals en l’economia de l’Amèrica colonial, com és el cas de la indústria sucrera o de la indústria de la seda. Fins i tot, ens hem fet ressò de l’aportació d’Antoni Boteller a la història de la metal·lúrgia universal, mercès al seu mètode innovador d’obtenció de la plata, que va poder posar en pràctica a Amèrica (v. Qui és núm.).

Tanmateix, no va ser Boteller el primer català (i, per tant, el primer europeu) relacionat amb la mineria colonial americana. El primer del qual tenim constància històrica és el valencià Pau Bellvís, que va ser contractat l’any 1495 pel rei catòlic perquè, amb quatre ajudants, fes cap a la Hispaniola com a expert en l’explotació d’arenes auríferes; és a dir, en l’obtenció d’or amb un cert grau de tecnificació. L’or s’obtindria mitjançantel garbellament de les arenes amb mà d’obra indígena.

L’assentament de 22 de març de 1495 especifica que Bellvís “envarque en el armada que nos mandamos yr a las dichas yndias e que embarque consygo quatro onbres que le ayuden para lo qual ha de haver enel catar e lavar el dicho oro”. Per aquesta feina havia de cobrar una dècima part de l’or obtingut sempre que el valor d’aquest or no depassi els 1000 ducats. Aquell mateix any, Bellvís va partir cap a Amèrica en una expedició comandada per Juan Aguado

El grau d’importància de la participació catalana en la descoberta i colonització d’Amèrica sembla inversament proporcional al nombre de catalans que la historiografia oficial està disposada a admetre. Tal vegada, no seria més realista admetre una participació més nombrosa i absolutament normalitzada de la qual poguessin sorgir, de tant en tant, personatges amb habilitat o qualificacions excepcionals com és el cas dels que destaquem en aquesta secció. Continuarem reflexionant-hi.

Armand Sanmamed