Resposta del sr. Agustí Alcoberro, director del Museu d'Història de Catalunya

Reproduïm la resposta del sr. Agustí Alcoberro, director del Museu d'Història de Catalunya, a la crònica sobre l'exposició "Pinceses de terres llunyanes" publicada la setmana passada.

Benvolgut Armand,

Agraeixo els teus comentaris sobre l'exposició "Princeses de terres llunyanes", tant els que m'adreces ara com els que has publicat a la pàgina web de la FEHC. També t'agraeixo l'esmena que ens fas sobre Benet Garret, que intentarem arreglar en la mesura del possible. Com pots entendre, una exposició de vocació internacional com aquesta implica l'ús per part dels nostres documentalistes i guionistes (i dels del Museu Nacional d'Hongria) de bibliografies d'àmbits culturals i nacionals diversos, que sovint divergeixen en l'ús d'antropònims i de topònims. Això ha complicat enormement aquesta exposició i, a parer nostre, la fa encara més original i atractiva, en la mesura que contrasta dues realitats polítiques i socials molt llunyanes, també en el pla cultural. Òbivament, tot això no justifica l'error, que t'agraeixo de nou que ens hagis fet veure.

D'altra banda, t'he de dir que l'exposició acaba a Barcelona el 2 d'agost, no de setembre com esmentes a la fi del teu article de la web de la FEHC (a l'apartat "Recomanacions" apareix, però, correctament). Per si algú en vol més, l'exposició s'obre de nou el 4 de setembre al Museu Nacional d'Hongria, a Budapest. El concepte és el mateix, com també les peces elaborades per a l'exposició (catàleg, audiovisuals, etc.), però aquí hem destacat més l'element argumental i museogràfic hongarès, i allà ho fem amb el català. A tall d'exemple, la primera sala de l'exposició, dedicada aquí als orígens del poble magiar, es dedica allà als orígens nacionals de Catalunya.

Cordialment,

Agustí Alcoberro i Pericay

Director del Museu d'Història de Catalunya