Memòria històrica > Heràldica catalana a Espanya i el món

L’oblidada contribució catalana a la conquesta castellana de la península Ibèrica

La participació dels catalans en les conquestes d’Amèrica i de les Canàries, empreses que, amb el temps, van servir per acréixer les possessions de la corona de Castella, són , com ja sabreu si seguiu la nostra web, dos dels temes fonamentals a l’hora de parlar de l’apropiació de la història catalana i la seva reelaboració

Hi ha, encara un altre capítol del nostre passat que, de la mateixa manera però més discretament, ha quedat, oportunament, arraconat al fons del bagul de la historiografia oficial. Es tracta de la contribució catalana, sovint imprescindible i gairebé sempre decisiva, a la conquesta de territoris musulmans de la península Ibèrica que van passar a formar part del regne de Castella. Aquesta participació, en la qual va jugar un paper destacadíssim la marina catalana, és va fer, moltes vegades sense contrapartides i amb un respecte escrupulós i unilateral de compromisos, escrits o no, que avui ens sembla d’una innocència francament incomprensible.

Tal vegada, un repàs exhaustiu dels fets ens podria dur a la conclusió que, sense l’esforç dels catalans, avui estaríem parlant d’una història molt diferent. No es tracta d’elaborar inútils ucronies, es tracta de posar cada cosa i cadascú al seu lloc en la necessària reconstrucció de la nostra història, en la línia empresa per l’historiador Ferran Soldevila, com a element indispensable de la nostra recuperació nacional.

Com a primer tast, us presentem una llista -que no vol ser exhaustiva- d’alguns episodis que palesen la importància de l’esmentada contribució i que, en properes edicions de la nostra web, anirem ampliant i aprofundint.

1147, Ramon Berenguer IV lidera una flota combinada catalana, genovesa i pisana que conquereix Almeria.
1212 Victòria dels exèrcits cristians sobre els musulmans en la decisiva batalla de les Navas de Tolosa en què té un protagonisme especial el rei català Pere I que va veure la seva fama encara més engrandida gràcies a la conquesta de la ciutat d’Úbeda.
Regnat de Jaume I: suport incondicional d’aquest rei i dels seus fills al seu gendre el rei castellà Alfons X, al qual més d’un cop van haver de treure-li les castanyes del foc davant dels musulmans perquè la seva incompetència política no tingués greus repercussions territorials.
Cessió del regne de Múrcia a Castella.
1294 Guzman el Bueno és assetjat a Tarifa. La llegenda explica que, per obligar-lo a capitular, els assetjants amenaçaren amb matar el seu fill i ell els va llençar el seu punyal perquè el fessin servir per executar-lo. El setge s’acabarà aixecant segurament més per la por a l’arribada de la flota catalana, que s’acosta per socórrer la ciutat, que no pas pel suposat gest fatxenda de Guzman.
1309 En compliment del Tractat d’Alcalà d’Henares, signat per Jaume II, els catalans i la seva marina van ser decisius en la conquesta provisional de Gibraltar. Segons Soldevila, la desafecció dels castellans va impedir la desfeta total del regne granadí.
Regnat de Ferran II: contribució decisiva dels catalans i de la marina catalana en la conquesta definitiva del regne de Granada.