GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
106: La bandera espanyola prové de la catalana

106: La bandera espanyola prové de la catalana


La bandera espanyola, tal i com la coneixem avui, va néixer per decret reial de Carles III el 28 de maig de 1785.

 

“Para evitar los inconvenientes, y perjuicios, que ha hecho ver la experiencia puede ocasionar la Bandera nacional, de que usa mi Armada naval, y demas Embarcaciones Españolas, equivocándose á largas distancias, ó con vientos calmosos con las de otras Naciones; he resuelto, que en adelante usen mis Buques de guerra de Bandera dividida á lo largo en tres listas, de las que la alta, y la baxa sean encarnadas, y del ancho cada una de la quarta parte del total, y la de en medio amarilla, colocándose en esta el Escudo de mis Reales Armas reducido á los dos quarteles de Castilla, y Leon con la Corona Real encima; y el Gallardete con las mismas tres listas, y el Escudo á lo largo, sobre quadrado amarillo en la parte superior: Y de las demas Embarcaciones usen, sin Escudo, los mismos colores, debiendo ser la lista de en medio amarilla, y del ancho de la tercera parte de la Bandera, y cada una de las restantes partes dividida en dos listas iguales encarnada, y amarilla alternativamente, todo con arreglo al adjunto diseño. No podrá usarse de otros pavellones en los Mares del Norte por lo respectivo á Europa hasta el paralelo de Tenerife en el Océano, y en el Mediterraneo desde primero del año de mil setecientos ochenta y seis: en la América Septentrional desde principio de Julio siguiente; y en los demas Mares desde primero del año de mil setecientos ochenta y siete. Tendréislo entendido para su cumplimiento”.

“Señalado de mano de S.M. en Aranjuez á veinte y ocho de Mayo de mil setecientos ochenta y cinco”. A D. Antonio Valdés.

 

La bandera espanyola havia estat, des de l’arribada de la dinastia borbònica, blanca amb les armes reials al centre. Com que aquest disseny el feien servir les diverses cases borbòniques regnants en aquell moment a Europa, la por a confusions que, en alguns casos podien ser fatals per als vaixells reials, es va creure convenient fer un canvi de disseny. Si més no, aquesta va ser l’excusa ofcial.

 

El rei va encarregar al ministre de marina Antonio Valdés i Bazan un projecte de substitució del pavelló naval. Es van presentar 12 esbossos al rei, dels quals 6 eren combinacions dels colors de la bandera catalana.

 

Finalment, el rei en va escollir dos, amb una sospitosa similitud amb la bandera catalana. Recordem que el senyal dels comtes de Barcelona va ser adoptat com a bandera de Catalunya durant la Renaixença i que va ser llavors quan el nombre de franges –quatre- va quedar fixat. En les representacions més antigues el nombre de franges oscil·lava entre dues i set o més.

Les banderes escollides van ser:

En un primer moment, la bandera bicolor només va ser utilitzada per la marina de guerra i, progressivament, va ser adoptada per totes les unitats militars fins que, a mitjan segle XIX, va esdevenir la bandera nacional. L’adveniment de la II República espanyola, l’any 1931, va comportar l’adopció de la bandera tricolor vermella, groga i morada.

 

Evidentment, enlloc no s’esmenta, oficialment, que la bandera espanyola tingués l’origen en la catalana, només faltaria. Tanmateix, les motivacions i declaracions que van envoltar la creació de la bandera republicana ens ajuden a escatir aquest origen. És força aclaridor el decret de 1931 que en regula l’adopció:

“Gaceta de Madrid. 28 de abril de 1931

BANDERA NACIONAL

(…) La república cobija a todos. También la Bandera, que significa paz, colaboración de los ciudadanos bajo el imperio de las justas leyes. Significa mas aún: el hecho nuevo en la Historia de España de que la acción del Estado no tenga otro móvil que el interés del país ni otra norma que el respeto a la conciencia, a la libertad y el trabajo. Hoy se pliega la bandera adoptada como nacional a mediados del siglo XIX. De ella se conservan los dos colores y añade un tercero, que la tradición admite como insignia de una región ilustre, nervio de la nacionalidad, con el emblema de la República, así formado, resume más acertadamente la armonía de la gran España (…).”

Dado en Madrid, a veintisiete de abril de mil novecientos treinta y uno.

El Presidente del Gobierno provisional de la República. Niceto Alcalá-Zamora y Torres

 

És a dir, que s’afegeix el morat (erròniament considerat el color dels comuners de Castella) per tal d’harmonitzar la bandera espanyola de manera que hi aparegui la gran regió que hi mancava: Castella. Si la que hi mancava era Castella, quina era la que hi sortia? No cal ser gaire sagaç per respondre aquesta pregunta.

El fet que els colors vermell i groc representaven els territories de l’antiga monarquia catalana sembla plenament assumit per historiadors i moviments republicans espanyols. Repassem alguns exemples:

“Por lo tanto, desde el punto de vista político, la bandera tricolor representó durante la mayor parte del siglo XIX la idea de un cambio radical que trajese a España un régimen republicano en el que los distintos pueblos de España estuviesen representados equitativamente” (v. José Manuel Erbez “La tricolor. Breve historia de la Bandera Republicana”).

“Además de simbolizar el cambio radical en el sistema de gobierno, la inclusión del tercer color buscaba el reconocimiento al pueblo de Castilla como parte vital de un nuevo estado, bajo el supuesto de que los colores rojo y amarillo representaban a los pueblos de la antigua Corona de Aragón” “Bandera de la Segunda República Española” tret de Wikipedia.

Segurament, l’elecció no va ser cap casualitat ni una qüestió de gustos, sinó que al darrera de l’apropiació simbòlica hi va haver una clara intencionalitat política de la qual parlarem en algun altre article.


Armand Sanmamed

14 de setembre de 2009



 

 

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici