61: Luis Ulloa i la catalanitat de Colom

Nascut a Lima l’any 1869, Luis Ulloa Cisneros va cursar els estudis d’enginyer de mines. L’interès per la mineria peruana d’època colonial el va anar decantant, progressivament, cap a l’estudi de la història. L’any 1897, el govern del seu país li va fer l’encàrrec de reunir un corpus documental sobre la història colonial del Perú que havia de servir per resoldre contenciosos de caire territorial que enfrontaven el seu país amb la resta d’estats veïns. Aquesta tasca li va permetre visitar els grans arxius espanyols, francesos i anglesos. Les seves troballes van arribar, fins i tot, a evitar una guerra entre el Perú i l’Equador. Gràcies al prestigi aconseguit, va ser nomenat director de la Biblioteca Nacional de Lima, càrrec que va ocupar entre 1914 i 1922.

L’any 1919, i fins al 1922, va tornar a Europa com a Encargado de Misión del Gobierno del Perú en los Archivos de España y Bibliotecas de Europa. Des del 1923, però, continuarà vivint a Europa com a exiliat polític, com a conseqüència de la seva oposició activa al govern d’Augusto B. Leguía.

L’any 1927, fruit de les seves investigacions en els diversos arxius europeus, publica, a París, Colomb, catalan (la vrai genèse de la Découverte de l’Amérique). Curiosament, gràcies al publicista català Domènec de Bellmunt (Domènec Pallerola) es va publicar en català, una mica abans de l’aparició de l’edició original francesa, una traducció parcial de l’obra amb el títol Cristòfor Colom fou Català (La veritable gènesi del Descobriment). L’any 2006, amb motiu de la commemoració del setantè aniversari de la mort d’Ulloa, dins dels actes de l’Any Colom Català organitzats per la FEHC, que en va patrocinar l’edició, à carrec d’editorial Base. El mateix any 1927, es va publicar la resta del llibre d’Ulloa sota el títol de Noves proves de la catalanitat de Colom (les grans falsedats de la tesi genovesa), prologada per l’historiador Ferran Valls i Valls i Taberner.

Les tesis d’Ulloa van causar un impacte enorme no només entre els historiadors i l’opinió pública catalana, sinó també en l’opinió pública i els historiadors europeus. Les conseqüències que se’n derivaven depassaven el terreny merament historiogràfic per endinsar-se en el relliscós món de l’alta política internacional. Va ser el cas de la Itàlia feixista que veia perillar un dels seus símbols més universals i que va provocar la intervenció directa del mateix Mussolini que va patrocinar la publicació del llibre Cristoforo Colombo. Città di Genova del professor Monleone que pretenia ratificar la validesa de La Racolta, recull de documents que provaven la pretesa genovesitat de l’almirall, publicada a finals del segle XIX amb motiu del quart centenari de la descoberta.

A Catalunya, la qüestió colombina comptava amb una llarga tradició popular i erudita tot i que l’interès general fluctuava en etapes de major o menor interès. L’aparició de les tesis d’Ulloa van significar un gran revulsiu ja que, per primera vegada, un historiador no català (i, per tant, imparcial) de prestigi reconegut internacionalment assumia i, el que era més important, fonamentava documentalment la catalanitat del descobridor. La popularitat assolida gràcies als seus llibres, articles i conferències (alguna de les quals s’havia retransmés radiofònicament), el respecte per la seva feina, no només dels grans historiadors catalans del moment -que en algun cas (Soldevila) es va traduir en amistat- sinó també dels prohoms de la societat catalana (Cambó el va arribar a ajudar econòmicament) van apropar cada cop més Ulloa a Catalunya, on s’hi va instal·lar des de principis dels anys 30, identificat amb les aspiracions d’autogovern catalanes,i on, finalment moriria l’any 1936, poc abans que esclatés la guerra. Ulloa. El seu seguici fúnebre va ser acompanyat pels grans historiadors catalans, representants de la Generalitat i de les institucions culturals del país.

Armand Sanmamed

22/09/09