62: Rabí Abraham Bar Hiyya Ha-Barceloni “Savasorda”

Barceloní del segle XII, que el 1133 va escriure una important obra sobre astronomia, geografia i cosmografia titulada Forma de la terra, títol ja estereotipat en llengua àrab per designar una obra de cosmografia. Tot i que no va aportar cap novetat en cap de les disciplines esmentades, la seva obra destaca per la seva erudició i per l’esforç de compilació dels coneixements de la seva època.

La seva figura ha estat estudiada per Josep Maria Millàs i Vallicrosa, catedràtic de llengua hebrea i llengua i literatura rabíniques de la Universitat de Barcelona. Millàs ens el presenta com un savi de vasta cultura científica que escrivia sobre teologia, exègesi bíblica, filosofia, matemàtiques, astronomia i astrologia i que enfocava la seva activitat amb una finalitat didàctica: educar científicament els jueus del nord de França o bé iniciar els clergues llatins en els aspectes més rellevants de la producció científica àrab, mitjançant traduccions o compendis de l’àrab, redactats en hebreu o en llatí, segons el cas. A més del català, dominava l’hebreu i el llatí. Va ser una figura intel·lectual de referència a Europa, un dels principals divulgadors de les ciències cosmogràfica, geogràfica i astronòmica que, des del segle X, havien experimentat un gran progrés a l’Europa occidental. A Catalunya, especialment, al monestir de Ripoll.

Rabí Abraham bar Hiyya ha-Barceloni va saber unir, relacionar i exposar de forma entenedora tot el coneixement existent sobre astronomia, geografia i cosmografia. La seva obra va causar un gran impacte i va ser traduïda a diferents idiomes. Se’n van fer múltiples edicions i, el segle XVI, encara era text de referència entre els estudiosos europeus.

Va tenir una gran influència en la cosmografia hebrea dels segles posteriors. El seu objectiu inicial era, com ja hem dit, instruir els jueus francesos, totalment llecs en aquestes matèries. Això el va fer esforçar en fer la seva obra didàctica, planera i entenedora. Probablement, aquesta va ser la causa que la seva obra esdevingués llibre de referència a totes les comunitats hebrees, especialment la catalana. Cal destacar que en constava un exemplar a la biblioteca del jueu mallorquí, geògraf i astrònom, Jefudà Mosconi, mort el 1377, i molt probablement vinculat a Abraham Cresques, autor del famós Atles Català i al seu fill, Jefudà Cresques, batejat com a Jaume Ribes i fundador de l’escola cartogràfica de Sagres.

L’obra d’Abraham bar Hiyya és la prova més evident que l’escola cartogràfica catalana no va néixer com un bolet a la Mallorca del segle XIV, sinó que tenia al darrere una llarga tradició científica, desenvolupada pels jueus catalans durant segles d’estudi, de recopilació i d’erudició.

 Carles Camp

Font bibliogràfica:

Rabí Abraham bar Hiyya ha-Barceloni Forma de la tierra Traducció de l’hebreu, amb pròleg i notes per Josep Maria Millàs i Vallicrosa, catedràtic de la Universitat de Barcelona. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Madrid-Barcelona, 1956