Ruta Carles I, rei i emperador a Barcelona (24 octubre 2009) Crònica

El gener de 1516 va morir Ferran el catòlic, rei de Catalunya, Aragó i València. En el seu testament, Ferran nomenava hereu el seu net Carles, fill de Joana. El 14 de març, Carles va ser coronat com a successor a Brussel·les, on residia. Donada la seva absència, Alfons d'Aragó, arquebisbe de Saragossa, i fill natural de Ferran el Catòlic, va ser nomenat regent.

Fins el 1519, el nou rei no va visitar Catalunya. Un cop ja havia estat reconegut rei per les Corts de Castella (9 de febrer de 1518) i Aragó (20 de maig de 1518), el 15 de febrer de 1519 Carles entrava a Barcelona i convocava les Corts per tal de ser reconegut com a nou monarca.

Entretant, el 15 de gener havia mort el seu avi patern Maximilià d'Àustria (Habsburg) i s'iniciava una dura carrera per aconseguir la successió al tron centreeuropeu.

Durant el procés de deliberació corresponent dels diputats catalans per nomenar-lo rei, Carles I va celebrar el mes de març a la Catedral de Barcelona la XIX Assemblea del Toisó d'Or, orde de la qual ell era Gran Mestre. Aquest orde l'integraven reis, prínceps i aristòcrates europeus. A la Catedral de Barcelona es van celebrar les exèquies per la mort de l'emperador Maximilià i també els actes del capítol de l'Orde del Toisó d'Or, amb grans festivitats i cerimònies, i la presència d'ambaixadors i aristòcrates de les Corts europees més importants.

Després de les deliberacions pertinents, el dia 16 d'abril els diputats catalans van reconèixer Carles com a nou rei de Catalunya.

Encara romandria un temps a Barcelona quan el 28 de juny de 1519 va rebre la notícia del seu nomenament com a emperador del Sacre Imperi Romano Germànic. Durant uns mesos, Barcelona va esdevenir també capital de l'imperi dels Habsburg.

Per si tots aquests esdeveniments no fossin suficients, al desembre de1519 van arribar a Barcelona el primer carregament de tresors i les notícies de les conquestes de Ferran Cortès procedents de Mèxic. Enlluernats per la dimensió dels descobriments i les conquestes del Nou Món, el portuguès Magalhaes va poder negociar amb el nou rei les condicions de l'expedició que el durien a fer la primera volta a la Terra, expedició que culminaria el 1521 el català Joan Sebastià Çacirera del Canós.

Tots aquests esdeveniments van convertir Barcelona l'any 1519 en un centre polític de primera magnitud. La ruta que la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya celebrarà el dia 24 d'octubre de 2009, vol recórrer els carrers de Barcelona on van tenir lloc aquells fets.

CRÒNICA DE LA RUTA

Dissabte 24 d'octubre ha fet un dia fantàstic a Barcelona, amb sol i bona temperatura. A la ruta han assistir 9 persones, a les que després s'han afegit 2 persones més. A les 10 del matí ens hem trobat a la confluència dels carrers Ronda de Sant Antoni i Urgell, on antigament hi havia una de les portes d'entrada a la ciutat. La ruta reprodueix el recorregut del futur rei de Catalunya, Carles I d'Habsburg, en la seva entrada el 15 de febrer de 1519 a la ciutat procedent de Saragossa, on havia estat nomenat rei d'Aragó. El seguici de Carles I va avançar pel carrer de Sant Antoni Abat en direcció al centre de la ciutat; va recórrer la Rambla avall i el carrer Ample per aturar-se a l'actual plaça del duc de Medinaceli, on Carles va assistir a diferents actes de benvinguda. Tot seguit, va visitar Santa Maria del Mar i, finalment, la Catedral.

Retrat de Carles d'Habsburg. Pintura de Bernaerd van Orley	Carrer de Sant Antoni Abat, una de les antigues portes d'entrada a la ciutat, inici de la ruta i on Carles I va fer entrada a Barcelona
Una imatge dels assistents a la ruta	Capella de Sant Llàtzer, leproseria construïda al segle XII, en el camí de Carles I al centre de la ciutat
Monument de Santa Eulàlia, patrona de la ciutat, a la confluència dels carrers Hospital i Carme	Entrada a l'Hospital de la Santa Creu. Edifici del segle XV, es va crear  amb la finalitat de reunir en un sol edifici els diferents hospitals que hi havia a la ciutat.
Interior de l'Hospital de la Santa Creu	Basílica de la Mercè, a la plaça de la Mercè. L'església primitiva va ser construïda el 1267. Es va reformar entre els segles XIV i XV.
Capella de Mare de Déude la Guia (o d'en Marcús), construïda entre 1166 i 1188 gràcies al comerciant Bernat Marcús. Va ser seu de la "Confraria dels Correus a Cavall i a Peu", la primera organització postal que va existir a Europa.	Façana de Santa Maria del Mar. L'església va ser construïda entre 1329 i 1383
Interior de Santa Maria del Mar	Imatge exterior de la Catedral de Barcelona, on es van celebrar les exèquies per la mort de Maximilià d'Habsburg, avi patern de Carles I
Interior de la Catedral de Barcelona	Cor de la Catedral de Barcelona, amb els distintius dels assistents a l'Assemblea del Toisó d'Or